Categoria: BICICLETA
Activitats de bicicleta
Llicències Federació de Ciclisme
Hola companys,
ja estem associats a la Federació Catalana de Ciclisme, per tant ja podem tramitar les llicències de Ciclisme.
http://www.ciclisme.cat/
Per tramitar les llicències de ciclisme s’ha de ser socis de l’ASSOCIACIÓ ESPORTIVA ULLASTRELL ( preu 12 € )
Per informació dels tràmits : Carles Bosch ( 679 195 365 ) litos.bosch@gmail.com
POLAR Gran Fondo La Mussara
Us poso en situació :
Dissabte 16 Maig 2014, 14:30h. Dia calorós.
Vilaplana ( Baix Camp ), 160 km després de la sortida ( 07:30h matí ).
Hem passat per multitud de ports de muntanya, alguns de grans, altres de petits, alguns de curts, altres llarguíssims, algunes amb pujades suaus, d’altres amb rampes de més del 20 % de desnivell.
Hem passat per multitud de pobles per mi totalment desconeguts ( Cornudella, Margalef, Capafonts, Montral, Albarca, Ulldemolins, La Vilella,… )
Hem vorejat vinyes del Priorat, zona de reconegut prestigi vinícola.
Hem superat ràfegues de vent dalt del cim de la Mussarla com mai havia patit dalt de la bici.
Hem anat acompanyats de més de 3000 ciclistes
Hem parat a tots i cadascun dels avituallaments.
I sí, hem fet més de 160 km i ja estem a Vilaplana de nou, però l’arribada està a Reus !!!!!!!!!! i sincerament a aquestes hores de la tarda, les cames ja ni me les noto….
Ara estem desfent la pujada que hem fet al sortir de Reus fins a Vilaplana i el tram final que resta pendent és justament el contrari, de Vilaplana a Reus en lleuger descens…
Des de la sortida que estem pedalant junts tots els que hem vingut d’Ullastrell ( excepte el Roc, aquest “nano” menja a part ) i a sobre el grupet amb el què anem sembla que té pressa per arribar… dos d’ells es posen a pedalar com a bojos i clar, després de tanta estona patint sobre la bicicleta no és qüestió de rendir-se a la 7a hora…
Som-hi doncs, a “rebufo”. Queden poc menys de 15 km i anem a velocitats de 50 km/h en un terreny totalment favorable. Si aguantem la roda d’aquest parell segur que arribarem abans a l’arribada… unes avingudes amples ens donen la benvinguda a Reus i passa el què ha de passar : hem estat tota l’estona ” a roda ” d’aquests dos, reservant les poques forces que tots tenim però quan entrem a Reus els ataquem a “traïció” jejejejejej i els deixem enrere… ells han fet el desgast però nosaltres volem arribar primers…… els d’Ullastrell som així. Sempre tant competitius i sempre fent amics !!!!!!!!
El rellotge de l’arribada marca 07:30h, i tot i que els primers ja han arribat fa estona, no importa. És una marxa no competitiva, del què es tractava era acabar-la i passar-s’ho bé. Lo primer s’ha aconseguit, lo segon no ho tinc tant clar durant la cursa ni just després, però quan passen els dies te n’adones que en realitat sí, que ha valgut la pena fer una marxa cicloturista com aquesta perquè el que t’emportes per sempre és el record d’haver passat un gran dia de ciclisme amb els companys bikers d’Ullastrell. ( Jordi Simó, Xavi Bigordà, Jordi Serra, Roc Balderstone i Jordi Vilajosana )
Aquesta era la 2a participació de membres del GMU a la prova, comptem amb tu per la de l’any que ve ?
Joan Vilajosana Amat
Mira la galeria d’imatges
Marxa Tres Nacions
El diumenge 21 de juny una bona colla d’ullastrellencs van participar a la marxa ciclista de les Tres Nacions, nom que fa referència a les tres nacions que els ciclistes trepitjen durant el transcurs de la marxa (Catalunya, França i Andorra). Concretament hi van participar en Jordi Simó, Jordi Serra, John Balderstone, Enric Torrella i Roc Balderstone.
El dia despertava força tranquil, amb un bon sol però a la vegada una temperatura ben baixa per l’època de l’any, cinc graus a les sis del matí.
Vam esmorzar i seguidament ens vam dirigir cap a Puigcerdà, punt des d’on surtiria la marxa.
Un cop sonés l’últim del tres coets llançats, començà la marxa.
Vam baixar tot tranquilament fins la Seu d’Urgell, cinquanta quilòmetres amb un lleuger descens. Cap de nosaltres vam tenir cap problema en cap dels cinc túnels que hi ha fins la Seu, molts dels quals són totalment sense lluminositat.
Un cop arribat a la Seu ens tocava afrontar vint quilòmetres fins arribar a Andorra la Vella, on ens esperava el primer dels quatre avituallaments. Un cop arribats allà vam parar a alimentar-nos dels famosos donuts que t’oferereixen a la marxa. A partit d’ara tocava a frontar la part difícil de la marxa, 30 quilòmetres de pujada sense descansos amb final al port d’Envalira, el més alt dels pirineus (2408 metres d’altitud).
La pujada es va anar fent a un bon ritme, amb parades als dos avituallaments de Canillo i Soldeu per poder hidratar-nos i afrontar els últims quilòmetres del port. L’anècdote de la llarga pujada va ser poder veure el Purito Rodríguez que tornava d’entrenar per terres andorranes.
Un cop a dalt Envalira tocava agafar forces i fer uns quilòmetres de forta baixada abans d’afrontar l´últim port de la marxa, el de Puymorens. Un port que es fa en un obrir i tancar d’ulls ja que portes tants quilòmetres seguits pujant que ni el notes.
Un cop a dalt ja si que toca tirar cap a baix, trenta quilòmetres de baixada que es fan sense cap problema, tot i el mal estat de la carretera.
Ara només toca afrontar l’últim quilòmetre de pujada abans d’arribar a la meta, és llavors quan es nota tot l’esforç exprimit durant el matí.
Tots vam arribar sans i estalvis sobretot gràcies a la meteorologia, que ens va acompanyar durant tot el dia…hi ha hagut anys que a dalt Envalira ha arribat a nevar durant el dia de la marxa, això si que ha de ser dur.
Aquesta marxa es recomana a tothom i encara més si vas a passar el cap de setmana allà, com vam fer nosaltres. És un bon moment per desconnectar i respirar aire net.
Escrit per Roc Balderstone