Skip to main content

La Mussara

La Mussara és una cursa cicloturista que té el seu punt de sortida i arribada a Reus.

Aquest any ha sigut la primera edició i ha tingut força èxit, d’aquí Ullastrell hi hem anat 5 ciclistes. En Jordi Simó, Jordi Vilajosana, Xavi Bigordà, Xavi Aloy , i un servidor en Jordi Serra.

Bé us explicaré una mica la nostra escapada; marxem el divendres 23/5 cap a Reus, allà a la fira de congressos es feia l’entrega de dorsals i dels mallots , una de les particularitats d’aquesta cursa és que tots el ciclistes havíem d’anar amb el mateix mallot, cosa que per una banda feia molt goig, però per l’altre era una mica complicat de reconeixe’ns entre tants ciclistes.

La cursa tenia dos recorreguts un de 90 km i un altre de 190 km, i com que aquí a Ullastrell no ens estem de res ens apuntem a la de 190 amb 3200 metres de desnivell, deunidó!!!!.

Bé, després de recollir dorsals i fer una volteta per la fira anem a sopar i a descansar que dissabte ens hem de llevar a les 6 del matí.

Un cop esmorzats preparem les bicis i cap a la línia de sortida, aquí si que els nervis ja comencen a fer de les seves, però l’ambient és molt xulo i de seguida comencem a pedalar en direcció al port de la Mussara. La pujada és cronometrada. En total la cursa té 5 ports de muntanya entre les comarques del Baix Camp i el Priorat. El millor de tot ens ho trobem al km 140 més o menys, que un cop sortim de l’avituallament d´Escaladei ens esperen 4 km i  unes rampes amb un desnivell del 20%.

Aquí si que no hi ha més remei que apretar fort les dents i amunt. Un cop a dalt ja només ens queda acabar de gestionar els 50 km que falten fins a Reus.

Bé, en definitiva una cursa molt xula, llarga i durilla però molt maca, i el millor de tot és haver pogut gaudir de la companyia dels Bikers d´Ullastrell.

Gràcies nois.

Salut i pedals!

 

Escrit per : Jordi Serra

 

 

Sant Pere Sacama

Un any més hem realitzat la tradicional sortida a St. Pere Sacama per acabar l’any de la millor manera.

Un bon nombre de ciclistes locals ens vàrem trobar per iniciar la sortida, que tot i el fred de bon matí, no ens va impedir començar la jornada amb ganes i bon humor.

El recorregut ja clàssic, però no per això poc exigent, amb bones baixades i pujades, ens va conduir fins a coronar l’ermita, on vam gaudir de les bones vistes de la zona i de les “famoses” arcades.

Un cop feta la foto de rigor i comentada la jugada, vam començar el descens fins al poble veí d’Olesa, on tocava parar a esmorzar per carregar les piles.  Allà ens esperava l’ incorporació d’en Jose i en Carles, companys que aquest any, tot i no poder vindre pedalant, tampoc van fallar.

Un cop esmorzats ja vàrem enfilar el tram final amb l’ ascensió cap a Ullastrell. I en arribar al poble, en Pere ens va convidar a una copa de Cava per celebrar la seva recent paternitat.

Per acabar, vam comentar les anècdotes de la sortida i ens vàrem anar acomiadant i programant futures sortides.

Fins a la pròxima!!

Escrit per : Gerard Boixade

Mira la galeria d’imatges

Quebrantahuesos

 

El dia 21 de Juny tres ullastrellencs, el Jordi Simó, el Jordi Serra i el Xavi Bigordà, juntament amb els seus soferts acompanyants carreguem bicis als cotxes i ens dirigim cap a Sabiñánigo per participar el dia següent a la marxa cicloturista Quebrantahuesos.

És una marxa amb bici de carretera de gairebé 200 km. amb més de 3.300 metres de desnivell positiu pujant per ports tan especials com Somport, Marie Blanc i  Pourtalet.

L’endemà al matí, una mica abans de 2/4 de 8 ens dirigim tots tres a la sortida  on, juntament amb gairebé 10.000 participants més, pedalarem per unes carreteres i paisatges espectaculars.

La prova va anar força bé, patint en els llargs i durs ports on cadascú pujava al seu ritme per després ajuntar-nos a dalt tots tres altra vegada., disfrutant molt a les baixades i fent els trams plans donant-nos relleus com si estiguéssim competint en el Tour….

Al final, després de més de 8 hores de pedalar i malgrat uns petits problemes mecànics, vam acabar tots molt contents.

Una marxa molt recomanable, tant pel magnífic recorregut com per la bona organització, que va aconseguir que al ciclista no li faltés de res per acabar la dura prova.

Aprofitar per agrair a la Gemma, l’Anna, la Mònica, la Marta, l’Abel, l’Oriol, la Pili i l’Albert tot el seu suport i paciència.

Ens veiem a la propera!

Escrit per Xavi Bigordà

Transmaresme 2013

10 de Març del 2013, ens  llevem de bon matí disposats a fer la TRANSMARESME, una cursa de BTT, que recorre quasi tota la comarca del Maresme, sortint des de Santa Coloma de Gramanet fins arribar a Santa Susanna. Tot un gran repte en el que travessarem els 3 parcs del Maresme, (Serralada Marina, Litoral i Corredor-Montnegre) a través de pistes de muntanya, corriols i trialeres amb  increïbles paisatges per gaudir d’aquesta sensacional aventura.

És un recorregut molt exigent que requereix una molt bona preparació física i tècnica, amb un total de 80km i 2.800 metres de desnivell positiu.

Allà ens vam reunir uns 700 participants, dels quals d’Ullastrell vam anar: Jordi Serra, Jordi Simó, Pere García, Oriol Font i jo, la Sílvia Soriano, i de Terrassa: Jose Fuentes i Mari Jiménez.

La cursa va començar a les 8h del matí, amb els nervis a flor de pell, i amb moltes ganes de gaudir del paisatge i del recorregut, de donar-ho tot i exprimir al màxim les cames per tal d’aconseguir el millor temps.

Hi van haver 3 avituallaments, un cada 30 km aproximadament, per tal de carregar energies, on trobàvem la nostra gran companya de ruta, l’Anna Graell que ens va estar fent tot el seguiment durant tota la cursa, i a la que li hem d’agrair el gran esforç que va fer per nosaltres.

Tots els corredors vam acabar la cursa amb molt bones sensacions, molts bons temps i molt bones posicions. Cal anomenar la representació femenina de la Sílvia, aconseguint podi com a 3ª fèmina absoluta.

Sens dubte l’any vinent s’haurà de repetir, molt bona cursa, molt bona organització i millor encara si es fa amb tant bona companyia!!!

Salut i pedals.

Escrit per : Sílvia Soriano.

Mira la galeria d’imatges

Tourmalet

Dia 8 de setembre 2012, ens llevem a Viella preparats per posar-nos a les cames un bon tou de quilòmetres de ports de muntanyes, i decidits a conquistar la zona de l’etapa reina del Tour de França, gaudint de la bicicleta de carretera en estat pur.

El grup està format pel Jordi Serra, Jordi Vilajosana, Jordi Simó,  Xavi Bigordà, Albert Javierre, l’Oriol Font i jo, la Sílvia Soriano.

Així doncs, comencem a pedalar des de Bagnères de Luchon per enfilar-nos cap al port de Peyresourde, de 15,27 kms, amb un ascens total de 939 m positius, per finalment culminar a 1569 m d’altitud, i amb un grau mig d’inclinació del 6,1%, tenint un parell de quilòmetres entre el 7-9%. Un bon portet per tal d’escalfar cames i així anar-nos preparant per tot el que seguidament ens espera.

La veritat és que tenim un temps espectacular, el cel blau i un sol radiant, que ens fa que comenci a sobrar tota la roba d’abric que portem.

Un cop aconseguit el  Peyresourde, amb unes espectaculars vistes, decidim menjar una mica (algunes barretes i algun gel) i continuem el nostre camí, ara sí, tot de baixada per anar a buscar altre cop un nou repte, el port d’Aspin.

Després de llargs quilòmetres de baixada, ens tornem a trobar als peus d’un nou port, el port d’Aspin, que si bé, no és tant exigent com el monstre que ens espera després, aquest reuneix les característiques justes per estar inclòs dins els ports de 1ª categoria; amb una distància de 12 kms, un desnivell positiu de 779 m, un promig de 6,4 %  d’inclinació i una altitud màxima de 1489m. La veritat és que és un port que es deixa fer molt bé, preciós i amb una arribada espectacular en quant a paisatges i fauna que trobem a l’arribada, amb Prats plens de vaques pasturant lliurement.

Un cop aquí, només ens queda baixar de nou i començar l’aproximació cap a la faldilla del gran colós pirenaic, el gran Tourmalet. Un port de fama mundial en el món de la bicicleta degut a la seva gran duresa i la seva història.

El Tourmalet, amb una distància de 17kms (23kms depèn d’on es comenci a comptar), amb un percentatge mig de 7,3%, un ascens de 1250m de desnivell positiu per culminar finalment a 2115m d’altitud.

El principi de l’ascens és “rodador”, on et permet tornar a escalfar cames, per després començar a presentar-nos la pujada amb rampes del 7% (on encara saps on són les teves cames…)per finalment entrar a la infernal dinàmica de no baixar del 8’5-10% travessant les dures rectes de les galeries, amb rampes interminables del 9’5-10% fins arribar a la Mongie. Allà el nostre esperat avituallament: les noies i els nens animant-nos, oferint-nos menjar i beguda, que ens omplen de forces per culminar els últims 5 kms de dura ascensió fins al nostre final d’etapa.

Últims 5 kms, amb rampes, ara sí de fins al 13%, on descobreixes tots i cada un dels músculs que tenim a les cames, perquè realment, no en queda ni un que no estigui treballant al màxim. Quilòmetres de dures rampes sense descans, però que són superades amb il·lusió, tots junts, fins a l’esperada meta del Port del Tourmalet, on per fi, finalitza la nostra gran etapa i fem la foto de rigor.

 

No només vam tenir una ruta i uns paisatges espectaculars, sinó que també una companyia immillorable, i una assistència d’agrair a:  la Gemma Sucarrats, la Mònica Miguel, l’Anna Graell, la Pili González, el nostre fotògraf Abel Serra, i els peques de la ruta, el Marc i la Marina Javierre i la Marta Serra.

Ara, a buscar el proper repte…

Escrit per : Sílvia Soriano.

Mira la galeria d’imatges

Pedals de Foc Non Stop

El passat 30/06/12 es va celebrar la 7ª edició de la Pedals de Foc Non Stop, que, pels que no saben de que va, és una cursa amb bici de muntanya que transcórrer pel Pirineu. La cursa comença i acaba a Viella i passa per la Vall d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Subirà, i té un total de 220 km i 6000 metres de desnivell positiu acumulat.

Aquest any, a les a les 5 del matí del dia 30, a la línea de sortida, hi havien dos participants d’Ullastrell : en Jordi Simó i en Jordi Serra. Una mica nerviosos perquè cap dels dos havíem fet mai una cursa amb una distància tan llarga i amb tant desnivell, però amb moltes ganes de començar. Posem els gps en marxa i a pedalar.

La sortida és en direcció al túnel de Viella amb unes rampes que ens treuen la son i el fred de seguida. Sortint del túnel ja comença a clarejar i tenim uns quants km bastant tranquil·lets, fins arribar a Vilaller . Aquí comença el primer port, el Coll de Serreres . Anem fresquets i pugem força còmodes, baixada tècnica i tornem a pujar el Coll de Peranera. Abans de començar la pujada ens trobem una expedició d´Ullastrell que ens ve a donar suport i a fer d’assistència.

Pujada molt llarga però anem sumant km. Després ens ve el Coll de l´Oli, (per mi el més dur de tots), i un cop a dalt, bicicleta a l’esquena i acabar de coronar caminant.

La baixada és molt tècnica i com cap dels dos som massa tècnics i no tenim ganes de fotrens de cap, ho fem caminant.

Ara ens venen uns km per carretera fins arribar a Espuí. Aquí tenim l´ avituallament de dinar, i també ens esperen la família i els amics que han vingut a donar-nos ànims.

Mengem un plat de macarrons i tornem-hi.

La pujada al coll del Triador és la pujada més llarga de tota la cursa, són quasi 13 km amb 1000 metres de desnivell. Aquí ens acompanyen uns km el Litus, l’Albert, el Vili  i el Xavi, i la veritat és que s’agraeix una estona de companyia.

Un cop feta tota la pujada, seguim fent km fins arribar al Coll de la Portella Blanca, el punt més alt de tota la cursa: 2200 metres. Ara tenim molts km de baixada fins arribar a Espot. Aquí les cames ja comencen a queixar-se i hem tingut algun avís de rampa, però una mica de massatge a Espot, avituallament amb la colla, i seguim.  Estem al km 150 i ja hem fet la part més dura de la cursa, ara és qüestió de saber dosificar les forces per poder acabar.

D’Espot anem fins a Alòs d´Isil, allà tornem a trobar la colla, mengem una mica… I ara sí, ja estem a la recta final!!!

Després de 198 km podem veure el campanar de Montgarri, això ens diu que ho tenim molt a prop. Passem Montgarri i cap a Pla de Beret. Un cop aquí ja només ens queda acabar de trampejar els km de baixada fins a Viella.

Ho hem aconseguit!!!!! Bastant lluny de les 10h 52’ que va fer el guanyador, però molt satisfets i orgullosos d’haver acabat.

Moltes gràcies a tots els que ens veu venir a veure i acompanyar. Amb el vostre suport va ser  molt més fàcil.!!!

I sobretot, gràcies a les famílies: Anna, Gemma, Abel i Marta.

Moltes gràcies…

Escrit per: Jordi Serra.

http://nonstop.pedalsdefoc.com/

Mira la galeria d’imatges