Skip to main content

3ª Edició Pujada a Serra-Seca

 

3ª Edició Pujada a Serra-Seca.

Dissabte 16/07/11 uns quants flipats per la bici ens llevem a les sis del matí per anar fins a Solsona a fer una volteta pel Solsonès.

A les 8 del matí ja som a Solsona, ens mengem un entrepà que ens hem portat fet de casa, tot i que hi ha qui això de menjar-se un sanwich no l’hi agrada gaire.

Però bé, després de fer un cafetó sortim la colla dels “naranjitos” cap al port de Serra-Seca. Fem uns kms. planets i de baixada arribant al Pont del Clop, ens agrupem tots, i comença la festa, tothom busca la seva posició per fer la pujada al port de Serra-Seca de 1ª categoria. I mentre pujes i vas veient el nom d´un tal Contador escrit al terra, penses “ Collons com puja! “, però els  d´Ullastrell no ens arruguem fàcilment i de mica en mica ens plantem tots a dalt.

Fem la foto de grup al monument que hi ha en honor al Tour de França que hi va

passar fa tres anys, després sortim en direcció a Coll de Jou. També ens acompanya el Curro que, a part de portar-nos els paquets, va fent unes fotos xulíssimes!!!

La pujada fins a Coll de Jou no és molt dura, però a algú l’hi agafa una mica per sorpresa i se l’hi fa bastant llarga.

Desprès de Coll de Jou els especialistes en descens agafen posició i avall cap a Sant Llorenç dels Morunys. Baixada llarga i rapidíssima, travessem Sant Llorenç  fem un trosset arran del pantà de la Llosa del Cavall i tornada a Solsona.

Ens plantem a Solsona amb 84 kms. a les cames, fem una cerveseta i avall cap al poble que ens esperen les famílies i una fideuà a la piscina que ens serveix per acabar un dia rodó.

Salut i Pedals!

Escrit per : Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges

Entre vinyes

El passat 28 de maig es va dur a terme la I sortida en BTT entre Ullastrell i Sant Salvador.

A 1/4 de 7 del matí el Jordi Simó, el Laurent Pellois, l’Esteve Palet i l’Edu Giménez ens vam trobar a la Peça per començar la nostra ruta cap a la platja de Sant Salvador.
La ruta va començar bé, tot i que el corriol del cementiri amb les últimes plujes estava força brut (Litus, a veure si li fots una bona neteja collons!!). Vam arribar a Martorell baixant per Can Puig, i des d’allà vam posar rumb cap a Sant Sadurní d’Anoia.  Aquets primers 26 km van ser molt suaus. A mesura que ens apropàvem a la ciutat del cava, el paissatge s’anava tenyint del verd intens de les fulles de les vinyes.
Un cop a Sant Sadurní, la següent etapa ens portaria a Sta. Margarida i els Monjos. He de dir que tot i que la ruta anava en gran part del seu recorregut a la vora de la AP-7, allà a on arribava la vista tot eren vinyes. Espectacular!!
Eren les 10 del matí quan arribàvem a Sta. Margarida i els Monjos. Veient el bon ritme que portàvem (ja haviem fet 48 kms dels 73 totals), per unanimitat es va decidir entaular-nos per fer un petit àpat. Entre queixalada i queixalada vam trucar a les dones per dir-lis que ja anaven tard, doncs a molt estirar no ens quedava més d’1h i mitja per arribar. Per variar i sent fidels als costums ullastrellencs, la 2ª part de “l’expedició” portava mitja hora de retard.
Un cop esmorzats i ja amb les forces renovades, ens vam posar en marxa per completar l’última part del recorregut. Des de Sta. Margarida vam anar cap a l’Arboç i des de l’Arboç cap a El Vendrell. Un cop a El Vendrell vam fer l’últim sprint fins a arribar a Sant Salvador, destí final de la nostra petita aventura, entre vinyes.
Ja per acabar trobada amb les famílies, “foto finish” i com que ho vam fer molt bé, fideuà, arrós negre, una mariscada i bon beure per acompanyar (era un presagi del que ens esperava a la nit per la champions…).
En resum, vam passar una bona estona, tan fent el recorregut (molt assequible per tothom), com dinant amb les notres famílies. Fins a la propera.

Salut i pedals.

Escrit per : Eduard Giménez.

Btt Sant Pere Sacama

Com cada any per aquestes dates fem la clàssica pujada a Sant Pere Sacama.

Concentració a les 9 del matí al Padró, tot i que a algú el despertador l’hi juga una mala passada, comença l’excursió. La primera incidència la tenim baixant per Can Costa: el Jose punxa, però com que som uns manetes, amb poca estona ho tenim solucionat. Enfilem cap a les Ribes Blaves tos junts. Aquest any només tenim una valenta: l’Anna, però s’ha de dir que ens va portar a tots “firmes”.

Arriba la pujada a Sant Pere i tothom s’enrecorda dels torrons i el cava que s’ha fotut aquest dies, però tots fem el que podem i un cop a dalt fem la tradicional foto.

Patem una mica la xerrada per recuperar-nos de l’esforç,  agafem les màquines i de dret cap a Olesa.

Ara sí, el millor del matí: la butifarra, explicar quatre anècdotes, cafetó i cap a casa.

Agafem un tros de carretera fins a la Xopera, pujadeta tranquil.la per la xopera i cap al poble, cerveseta al casal i cadascú cap a casa seva.

Salut i pedals.

PD: per cert, l’any que ve esperem ser més colla.

Escrit per: Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges

Pedalada per la Marató de TV3

Uns 20 pedaladors i pedaladores d’Ullastrell, vem anar a passar el gèlid matí a la recòndita població de St.Quirze Safaja,…. aigües a munt del conegut St.Miquel del Fai. La invitació del Francesc era garantia de que no ens faltaria de res, ni als avituallaments, ni a l’esmorzar, ni sobretot en el que li demanem a un recorregut de BTT: paisatge, entreteniment, recons dignes, i sorpreses agradables… el que no recordàvem alguns és que el Francesc està molt fort.

Alguns comentaris dels participants:

– Jo també vaig xalar molt … genial!!!

– Una bona lliçò per aprendre que no s’ha de tenir complexes per baixar de la bici,…. abans o després, sigui com sigui, clar!

– Una pedalada per recordar, quins senders mes guaposss!!!!!

– …paissatges? senders? ja,ja,ja prou feina tenia mirar el terra (es broma!!)

– La companyia genial s’ha d repetir però q sigui per tots els publics eh!!!!

– Una ruta wapisima, durilla i tecnica, sisisi, pero molt wapa.

– A més, no podria anar millor acompanyada, escoltada per l’uri i el zazo!!!!

– El próximo año, yo pago la inscripción y me voy al bar “de pet”.

– Muy xulo el paisaje, los senderos, pero duros de co….., los 33 kms. se me han hecho las largos que una meada en una moto. Y como siempre vuelco, me hago polvo el tobillo y me araño la cara con una zarza.

– Genial la sortideta,.. Qui tingui alguna foto del grup, que la passi, que féiem patxoca!!.

Escrit per: Pere Palet.

Mira la galeria d’imatges

Sortida BTT Epic Trail Pirinés


El dijous 27/05/10 sortim uns quants bikers cap a Pont de Suert.

Quedem a les 4 de la tarda al casal per carregar la furgoneta de l’Alberto. Un cop carregades totes les bicis al remolc i ben lligades ens despedim de les famílies i tirem amunt.

El Litos ens té una sorpresa preparada i quant arribem a Tolva ens convida a berenar (pagant cadascú el seu) però val la pena una coca de carbassa que estava de collons!

Un cop tips, tots cap dins de la furgo i fins a Pont de Suert.

Tenim un hotelet reservat que ens tracten molt bé. Descarreguem les bicis  i busquem un lloc per sopar i a dormir d’hora.

Dia 28/05/10

Pont de Suert-La Fortunada (93 Kms.)

Al matí la dona de l’hotel ens prepara un esmorzar, que la veritat no et venen gaires ganes d’aixecar-te de la taula, però l’aventura és l’aventura i a les 8 amb la fresqueta comencem a pedalar.

Com que ve pujada de seguida ens treiem el fred de sobre però al cap de 2 horetes de pedalar tenim companyia, que ens acompanya gairebé tot el dia: “la pluja”.

A mig matí parem a  menjar-nos un bocata y tornem-hi, hem d’anar amb compte perquè el terra és bastant pedregós i com que està molt moll patina bastant. Després de reparar un parell de punxades i anar tots ben molls se’ns fan les 3 de la tarda i abans de coronar el coll de Cullivert trobem un home en un poblet que ens porta a casa seva i ens dóna una mica de dinar, pagant és clar, fem un cafetó per escalfar una mica el cos i tornem-hi.

Segueix plovent i nosaltres seguim pujant, això no s’acaba mai; és bastant dur però arribem tots a dalt, descansem una mica i seguim. Quant ja gairebé arribavem al poble de la Fortunada, en una baixada molt ràpida i de molta pedra, l’Alberto rebenta la roda de darrera i ha d’acabar l’etapa caminant. Sort que només l’hi queden un parell de Kms.

Ja som a l’hotel, després de la dutxa i de le cerveseta toca revisar totes les màquines que tenen problemes, un el canvi, l’altre la roda, etc… però tot sol.lucionat.

Sopar i dormir.

Dia 29/05/10
La Fortunada-Castejón de Sos (78 Kms.)

A les 8 del  matí després d’esmorzar agafem les màquines i comencem a pedalar.

Però avui els problemes comencen aviat, la roda de la bici del Simó fa molt soroll i fins i tot tenim dubtes de si pot continuar, però amb una mica d’oli tot s’arregla i seguim, fem uns quants kms d’asfalt fins que ja agafem una pista ampla i planeta per arribar al famós poble de Plan.

Sellem la credencial amb un hostal i seguim, però el Litos se n’adona que s’ha deixat les ulleres 5 km enrere i les ha d’ anar a buscar i com que som bons companys no l’esperem i anem tirant. Vénen unes rampes molt dures per sortir del poble i comença la pujada al refugi de Biadós molt llarga però molt xula, i quant arribem a dalt la vista és brutal. Aprofitem per dinar al refugi i continuem; una mica de baixadeta i tornem a pujar el coll de l’Espina. La pujada no és tan llarga com la de Biadós, però arribem fins als 1883 metres i això les cames ho noten. Baixada molt llarga, paisatges preciosos fins arribar a la pujada del port de Sahún 2000 metres. Collons!! quina pujada, no s’acaba mai, però anem fent, uns més bé que d’altres, fins arribar a dalt, foto de grup amb neu inclosa.

La veritat és que després del gran esforç, les vistes s’ho valen.

I ara ja sí, tot baixada fins arribar a l’hotel de Castejón de Sos.

Netejem una mica les bicis, ens instal.lem a l’hotel, dutxa, cerveseta i classe de mecànica: reparar rodes, frenos, etc… tot esperant l’hora de sopar.

Sopem força bé i a dormir, que després d’una etapa com la d’avui tots ho estem desitjant.

Dia 30/05/10

Castejón de Sos-Pont de Suert  (55 Kms.)

Avui ja és l’últim dia de l’excursió, i en principi havia de ser el més dur;  ja que la ruta original ens feia pujar cap a Cerler per acabar pujant al punt més alt de tota la ruta: el pic de Basibé de 2283 metres. Però per sort nostra la neu no ens hi deixa pujar i ens modifiquen la ruta.

Sortim de Castejón i ens trobem un pujada duríssima i amb molta pedra, que acabem pujant tots caminant, però va bé per treures el fred i la son de sobre. Arribem al poble de Bisurri, fem una mica de carretera asfaltada i parem al camping del poble de les Paules a esmorzar.

Sortim ben tips i seguim pujant fins al coll de Fades per arribar al poble de Neril (punt més alt de l’etapa). Una mica de baixada fins a Ardanué, seguim baixant i això no és gaire bo, ja que després ja sabem que passa, arribem al punt més baix de l’etapa, agafem la N-260 i ara sí, pujada asfaltada, però bastant durilla i llarga per arribar a Castanesa que és el punt on empalma amb la ruta original. Passem pel poble de Ardanui i tirada bastant ràpida, però molt enfangada, hi ha qui trenca la cadena un parell de Kms abans d’ arribar a Pont de Suert, però com que hi ha molt companyerisme l’empenyem una mica i arribem tots a Pont de Suert.

Recollim el maillot que ens hem guanyat, carreguem les bicis al remolc, una dutxa , un bon dinar i cap a Ullastrell que hi falta gent.

I els 8 valents són :

Alberto, Litos, Xavi Bigordà, Jordi (Vili), Oriol, Enric, Jordi Simó i Jordi Serra.

Escrit per: Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges