Skip to main content

Cancel·lació Cursa del Bolet 2020 – Sant Esteve –

Benvolguts/ benvolgudes corredors/ corredores,

Lamentem comunicar-vos, que l’organització de la Cursa del Bolet, juntament amb l’Ajuntament d’Ullastrell i el Grup de Muntanya (AEU), hem decidit cancel·lar la 41a edició de la nostra cursa, que havia de tenir lloc el dissabte 26 de Desembre, dia de Sant Esteve, a Ullastrell.

Els motius són evidents. Per desgràcia, l’evolució de la situació relacionada amb la pandèmia de la Covid-19 i com a conseqüència les mesures restrictives que s’han adoptat per a minimitzar el seu impacte, fan que la cursa no es pugui celebrar amb la normalitat i l’ambient festiu que mereix i que sempre l’ha caracteritzada.

Lamentem haver de prendre aquesta decisió, però al mateix temps pensem, que donades les circumstancies, és la millor opció.

Desitgem i esperem que tot torni a la normalitat i puguem tornar-la a celebrar conjuntament el proper any 2021.

Dit això, volem donar-vos les gràcies per la comprensió, enviar-vos molts ànims a tots, desitjar-vos salut i unes bones festes de Nadal!

La Força del vent

La Força del vent   1, 2 i 3 de Juny 2012

Sortida a Palamós per navegar dissabte i diumenge per la costa brava amb el Maladeta.

És un Bénétau Océanis Clipper 373 del 2004 amb una eslora de 11,25 m.

Ens trobem a Terrassa en Joan Planas en Pepe López i jo per anar cap a Palamós, hi arribem als vols de les 6, embarquem. En Quim, company de muntanya, es dedica al lloguer de vaixells de vela, la seva empresa es diu, Vela Nòmada. Ens ensenya el Maladeta i ens recorda, tot fent un repàs, el funcionament dels  instruments.

 Descarreguem el cotxe i al cap d’una estona comencem a netejar anxoves  i a pelar patates. A 2/4 i mig de 9 en Batet surt de Terrassa, amb ell pugen l’Elisabet Perés i la Montse Soler.

Arriben als vols de les 10. Tot seguit, després d’una amanida generosa, ataquem la truita de patates que en Pep ha anat preparant sense presses, com les àvies, a la 1 anem a dormir.

A les 6 del matí toco diana i començo a llescar pa per esmorzar, el personal ja  belluga,  després dels retocs  de cadascú, ens posem a sucar el pa amb tomàquet, per afegir al damunt unes anxoves de l’Escala. A ¾ de 9 salpem, en Quim ahir ens va dir que la previsió era un Garbí de 20 nusos i que bufaria d’hora. No entra, hem aixecat la Major amb un ris i el Genova a tope, avancem entre 4 i 5 nusos. Sembla que algú ens estava esperant, de cop per estribord apareix un grup de dofins que, amb la seva alegria de salts, anades i tornades, ens acompanyen una bona estona. En arribar a les Medes la mica de vent cau i hem d’engegar motor, just passat el cavall bernat, apareix de nou i bastant fort. Aquest cop hissem tot el drap. Passem el golf de Roses a 7 nusos. En arribar davant de la Montjoi s’atura i arribem a Port Lligat a motor, només entrar a la cala apareix el contramestre, ens indica l’amarra per nosaltres, ens cobra 15€,  ens ofereix servei de taxi per anar a terra de 10 a 19h. Son les 18h i no el farem servir. La “Nena” Eli, gaudeix de l’aigua tranquil·la fent-se un banyet, és la més valenta, l’aigua deu estar bastant freda, ja que no s’hi entreté gaire. En Joan i en Batet han començat a fer el sopar, avui per culpa de TV3 toca Risotto de xicoira amb vi negre, queda boníssim. Després de sopar pugem a la terrassa o banyera, per poder fer fum alguns i la copeta els altres. Son les 12h i tots a la piltra. S’han fet unes 45 milles i estem cansats. La nit té algun moment revolucionat, plou una mica i fa alguna ventada forta, el que fa que a les 2h surti a comprovar amarres, tot és correcte, torno a dormir.

A les 7h és la Montse qui es lleva i desperta a tothom. Avui són l’Eli i en Batet qui prenen la iniciativa de cuina i ens fan uns entrepans de truita a la francesa excel·lents. Desamarrem a les 9 i salpem. De moment la tramuntana, també promesa per la previsió, no apareix. Hissem veles i comencem amb bordos per les amures. El vent cau i quedem al mig del golf de Roses damunt d’un plat d’oli, decidim recollir Gènova i esperar. A l’estona la mar comença a arrissar, obrim Gènova i de cenyida mar endins; ara el ven puja a 15 nusos, el vaixell s’escora de disfrutada i arribem als 8,6 nusos, en una de les cenyides cap a la costa ja veiem les formigues, decidim fer-hi rumb només amb el Gènova bastant obert, aquestes maniobres no són fàcils i ens costa agafar-lo. Sembla que ara anem bé. Som tres velers que avancem fent bordos i malgrat de lo gran  que és la mar per bavor avança un dels velers de proa cap a nosaltres, suposo que creu que anem a motor i ell té preferència, recollim Gènova tot lo rapit que podem al mateix temps que engeguem motor i ens apartem per cames. És tard i creiem que passarem les Formigues millor per fora i a motor. La mar s’ha engrescat bastant i de moment ens entra per l’amura de bavor, quant tombem les Formigues ho farà per l’aleta de bavor i cavalcarem més les onades. Decidim entrar ja a Palamós a motor. Entrem també a les 18h. L’amarra la fem molt bé entre vaixells, un operari de port en veure’ns venir ens ajuda a proa. Ens queda dinar, recollir, carregar cotxes i cap a casa.

Tots hem disfrutat molt.  Hem fet als vols de 90 milles.             

Escrit per : Jordi Sans

Mira la galeria d’imatges

Recordant vells temps… Ponting

Ponting Ullastrell 1993

Potser alguns al veure aquestes imatges els sonaran desconegudes i poc comentades, pro els qui hi van ser segur que recorden el moment, sobre tot els qui es van llençar per la barana.

Feia temps varem fer els primers assajos en el pont de Viladecavalls a Vacarisses, recordo que primer els salts varen començar tímidament, a mida que es van començar a fer repeticions el personal es va anar escalfant, fins que l’Edu Boix va deixar clar qui era el qui marcaria el límit, amb un espectacular salt corrent des de mitja carretera, llançant-se a la piscina, ens va deixar bocabadats.

Les imatges d’aquest vídeo son en el pont de la C58 sobre el Llobregat. Varem  començar fent un assaig en el primer pont, la motxilla es va estavellar a terra. Ara estem ben situats i la festa comença, Ullastrell va deixar-nos veure molta valentia i també confiança cap el grup de muntanya, els salts anaven ben seguits i alguns varen repetir. Recordo que sense llum encara seguia la festa hi havien les mateixes ganes que a primera hora. Sabies que el saltador era a terra perquè la corda quedava fluixa, ja no el veiem des de dalt.

Festa maquíssima amb gent molt valenta i decidida. Tots heu crescut molt, flipareu  en veure-ho.

Salut per tots.    Jordi Sans.