Sortida d’esquí de Muntanya al Puigmal (2910 mts.) pujant pel Coll d’Er
7 de març de 2011

Integrants: Pere Palet, Jordi Simó i Anna Graell

Sortim d’hora d’Ullastrell. Fem una primera parada a Bourg-Madame per fer un cafetó. Ens costa una mica, però finalment arribem al punt de partida de l’excursió. Deixem el cotxe una mica més amunt de l’estació d’esquí Er-Puigmal; allà on s’acaba la pista. Esmorzem, preparem tot l’equip, ens calcem els esquís i comencem a “foquejar”.

El Pere se n’adona que les fixacions li ballen una mica; per pujar no tindrà problemes però per baixar… Intentem arreglar-ho amb un moneda, és l’únic que tenim a mà, però no funciona. Se’n torna enrere per preguntar a un grup de Manresa que també comencen ara. Ha tingut sort, tenien un tornavís i tot solucionat! .

Ens agrupem novament i continuem amunt; el Pere ens obre camí, jo darrera seu i el Jordi es queda una mica més enrere per anar captant alguna que altra foto.

Ens anem distanciant, cadascú agafa el seu ritme. Arriba un tram curt però bastant pendent. El Pere ja ha agafat força distància i el Jordi el segueix. Jo em quedo sola a la pujada, la neu està una mica dura i patina. Rellisco, patino i 4 vegades per terra! Per darrera venen els de Manresa i també els passa el mateix. Quan surto a dalt ja veig el Jordi que està amb la càmera. Jo tinc feina a recuperar-me! Ja veig el Pere uns metres més amunt  assentat i esperant-nos. Ha aprofitat per menjar una mica.

Ens reunim novament. El sol comença a escalfar bastant i ens hem de treure roba. Ja veiem el coll al que hem d’arribar. A partir d’ara la cosa ja s’enfila més; haurem d’anar fent ziga-zagues. El Pere hem dona classes de “volta maria” i els de Manresa que venen al nostre costat aprofiten per recordar com es fa i també practiquen…

Ja hem arribat al coll d’Er; a l’esquerra ens queda el Puigmal de LLo, que està bastant pelat. Fa aire, ens abriguem i continuem per la carena cap al Puigmal. El veiem lluny i bastant pobre de neu; no sabem si haurem de desfer el camí o, un cop arribem al cim, podrem baixar per un altre banda.

Hi ha gent que ha deixat els esquís i ha continuat a peu fins al cim. Nosaltres no ens els traiem, anem fent. La vista és impressionant; a la nostra dreta la vall per la que hem pujat i al fons les pistes d’Er-Puigmal. A la nostra esquerra la Coma de l’Embut, per la que veiem pujar des de Núria altres esquiadors. Fa un dia esplèndid. Fem reunió a uns 50 metres del cim, ja veiem que haurem de desfer tota la carena fins al coll i baixar per on hem pujat. Jo quasi sense forces em desmoralitzo una mica i per un moment decideixo esperar-los allà mentre pugen i baixen al cim, però quan em trec els esquís i veig que a peu podré arribar, segueixo al Pere i al Jordi que ells encara porten els esquís posats. En 10 minuts som dalt. Ha valgut la pena; ens fem les fotos de rigor i coincidim amb els de Manresa.

Enseguida comencem a baixar; el Jordi i jo a peu i el Pere treu les pells i fa la primera baixada. Ens tornem a calçar esquís i el Pere torna a posar pells. Desfem la carena fins al coll; fem una parada per menjar i beure, hem refaig una mica per tirar avall.

Al principi trobem bona neu, però més avall la cosa ja ha canviat, està més desfeta, s’ha fet tard i el sol ha fet de la neu unes pastetes. Acabem la baixada i arribem amb esquís fins al cotxe. Ens felicitem. Jo estic esgotada, però contenta del que acabo de superar: la meva primera sortida d’esquí de muntanya “amb cara i ulls”!! visca!

Moltes gràcies a tots dos, sense vosaltres no ho hagués aconseguit!!

Salut, neu i muntanyes!

Escrit per: Anna Graell

Mira la galeria d’imatges