Skip to main content

Puigmal


És dimecres … quins privilegiats. Són les 7:30 h i estem carregant el cotxe del Joan d’esquís per anar al Puigmal. Som el Joan B., Jordi S., Pere Palet i jo. Arribem al pàrquing a les 9h i sense entretenir-nos calcem esquís i enfilem pista amunt, el dia pinta bo i la neu ….. fem cim a les 12h, hem hagut de fer força tros de pista, el cim com sempre….. vent!!

 

 

  

Iniciem la baixada… MARE MEVAAAAA, QUINA NEU!!! Gaudim com canalla, poques vegades trobem neu com aquesta!!. Contents, satisfets i amb molt bon gust de boca arribem al pàrquing. Per celebrar-ho un bon dinar i cap a casa… que més podem demanar… TORNAR-Hi BEN AVIAT!!!

Isaura

 

 

 

Puigmal from jsimo on Vimeo.

Montmalús

 

La cosa pintava bé,… eren les 6 i 6 minuts i el Pere recolllia al quart de l’escapada. Si, si, passaven 6 minuts i ja era el tercer timbre que tocava!

Pel camí anem discutint, entre d’altres interessants converses (i trencar una mica el son), si Pessons, o Pedrons, o Cubil,…. Al final, el Montmalús és qui, ens deleitarà amb una neu excel.lent, un paisatge increïble i un descens prou interessant.
Arribem bé de temps al pàrquing de Grau Roig, i ens donem el luxe d’esmorzar calentonets a la cafeteria,… Ja toquem neu i, per tant, no tenim tanta pressa!

Ens calcem botes, pells i esquís i comencem a enfilar-nos,… primer suau creuant les pistes. Després s’enfila fort pel traçat d’un “arrastre”, fins que sortim de l’espai esquiable de Grau Roig per entrar dins el mantell salvatge i verge de la neu que acarona el Montmalús.
Ens prenem l’ascens amb calma i fem una paredeta per treure’ns roba i continuar amb les converses, que avui trascendeixen una mica més de l’habitual,..

Ens acostem a la pala del coll, la neu s’endureix i obliga a plantejar-se les ganivetes. Arribem ràpid al coll, ,la darrera pala, que es mostra desafiant, amb un bon gruix de neu, però cap traça d’esquís, ens crida, … i ho fa amb força. Així que no ens els descalcem: si portem els esquis als peus,… estem més segurs! i ens enfilem seguint el curs de la carena, amb l’orella posada a cada pas per si notem qualsevol cosa que no ens agradi. Però tot rutlla, avui, no pot ser de cap altra manera, i amb 10 minutets més, som al cim.
Pujant ja ho intuïem, però des de dalt, tot es veu més clar: ni un núvol, sol sol brilla per damunt de l’espectacle que, altra vegada, ens ofereix el Pirineu,…

Veiem un grapat de cims d’Andorra, que uns “lugareños” es brinden a explicar-nos, però més enllà de 2 carenes podem admirar el Cadí, el Pedraforca,… el país que ens tiba!
Arriba el moment, plantagem alguna variant de descens, però el seny ens guanya (aquesta vegada), i tornem pel mateix lloc, que ja promet prou, i no ens decep.

Vigilant amb els genolls, però gaudint de la neu, la pendent, el sol, els crits de plaer,… ens deixem lliscar ràpidament pendent avall, buscant la millor neu, la màxima pendent,…
El primer tram de la pala del coll està plena de pedres que hem de sortejar, però després,… lliscar, notar, saltar, girar,… Gaudir! … Com ens agrada portar la gravetat als peus i fer-la entendre amb la neu i els esquís!

Triem el millor itinerari per tornar a les pistes i allà,…. la velocitat és l’alternativa a les pales i la neu salvatge!
Amb poca estona som al pàrquing, havent agafat un tram petit de remuntador amb cara de “pillos”!
TOT PERFECTE. És la 1 i som al cotxe, tots amb un somriure imprès que ja no ens treurem amb tot el dia, mirant el repte d’avui, allà altiu i enfilat per damunt de les pistes, per damunt del coll,… avui, per damunt de tot!
Escrit per : Joan Ballbé

Pic de la Dona

Bé doncs, tot sembla bé per poder fer el Pic de la mala Dona.

– ¿Quedem aquest dissabte dia 3 de desembre?

– Fet!… em pensava que havies anat al Bastiments diumenge passat!

– sí,… i què!?

És molt fàcil quedar per anar a fer una foquejada quan ens coneixem perfectament…. no hem ni de parlar que la sortida s’acabarà amb un bon plat a taula, on comentarem el que en el silenci de la pujada, a cada passa de l’esquí,… haurem anat barrinant.

Això de l’esquí de muntanya eixampla l’esperit i ens oxigena amb l’aire més pur… ens refresca les idees….

L’itinerari és molt senzill. Per darrera la cafeteria de Vallter2000 ens enfilem cap a la dreta fins al coll que ens portarà a l’avantcim d’Ombriaga. Descobrirem el Canigó amagat darrera la carena fronterera que trepitgem. Arribat al cim del Pic de la Dona reposarem, rossegarem alguna cosa bo i gaudint del paisatge: massís del Canigó a llevant, Baciver+Bastiments+Gra de Fajol a ponent …. queda clar que algun dia, més rodats, farem tota aquesta carena d’Ulldeter. Seria lo seu.

El descens ben fàcil cap  a l’altre coll a mig camí de l’Esquena de l’Ase que domina Vallter, …. i allà avall (com podeu veure als vídeos, la neu força dura,…. i atrotinada de les traces dels dies anteriors).

Aquest cim és ideal per iniciar la temporada. Ara sí que li podem treure el nom de ‘mala dona’ després d’haver-lo planificat ascendir unes 4 vegades. Per fi, ja el tenim al sac!!! Aquest any siiiiii!!!… a veure com anirà aquesta temporada….

Escrit per : Pere Palet

Mira la galeria d’imatges

Bastiments

BASTIMENTS-ESQUÍ DE MUNTANYA, 27 DE NOVEMBRE DE 2011

No hem pogut esperar més. Ens havien parlat de la neu que va caure a la zona de Vallter  i  l’Anna, en Jordi Simó  i  en Carles Jiménez  ho hem anat a comprovar.

És pot dir que per l’època de l’any “BRUTAL”,  molta neu, bona qualitat i cap perill.

El dia fascinant,  ni fred ni calor, bon ambient, “ mai hem vist tanta gent fent esquí de muntanya junts sense ser cap competició” i bona companyia.

Tres components  del GRUP DE MUNTANYA D’ULLASTRELL, hem inaugurat la temporada, que esperem sigui llarga, amb molta neu i bons moments de muntanya compartits amb vosaltres.

Esperem que aquestes fotos us facin agafar ganes de neu i de bon rotllo!!!

Bon hivern i bona neu…

Escrit per : Carles Jiménez

Mira la galeria d’imatges

Puigmal 2910 m

Sortida d’esquí de Muntanya al Puigmal (2910 mts.) pujant pel Coll d’Er
7 de març de 2011

Integrants: Pere Palet, Jordi Simó i Anna Graell

Sortim d’hora d’Ullastrell. Fem una primera parada a Bourg-Madame per fer un cafetó. Ens costa una mica, però finalment arribem al punt de partida de l’excursió. Deixem el cotxe una mica més amunt de l’estació d’esquí Er-Puigmal; allà on s’acaba la pista. Esmorzem, preparem tot l’equip, ens calcem els esquís i comencem a “foquejar”.

El Pere se n’adona que les fixacions li ballen una mica; per pujar no tindrà problemes però per baixar… Intentem arreglar-ho amb un moneda, és l’únic que tenim a mà, però no funciona. Se’n torna enrere per preguntar a un grup de Manresa que també comencen ara. Ha tingut sort, tenien un tornavís i tot solucionat! .

Ens agrupem novament i continuem amunt; el Pere ens obre camí, jo darrera seu i el Jordi es queda una mica més enrere per anar captant alguna que altra foto.

Ens anem distanciant, cadascú agafa el seu ritme. Arriba un tram curt però bastant pendent. El Pere ja ha agafat força distància i el Jordi el segueix. Jo em quedo sola a la pujada, la neu està una mica dura i patina. Rellisco, patino i 4 vegades per terra! Per darrera venen els de Manresa i també els passa el mateix. Quan surto a dalt ja veig el Jordi que està amb la càmera. Jo tinc feina a recuperar-me! Ja veig el Pere uns metres més amunt  assentat i esperant-nos. Ha aprofitat per menjar una mica.

Ens reunim novament. El sol comença a escalfar bastant i ens hem de treure roba. Ja veiem el coll al que hem d’arribar. A partir d’ara la cosa ja s’enfila més; haurem d’anar fent ziga-zagues. El Pere hem dona classes de “volta maria” i els de Manresa que venen al nostre costat aprofiten per recordar com es fa i també practiquen…

Ja hem arribat al coll d’Er; a l’esquerra ens queda el Puigmal de LLo, que està bastant pelat. Fa aire, ens abriguem i continuem per la carena cap al Puigmal. El veiem lluny i bastant pobre de neu; no sabem si haurem de desfer el camí o, un cop arribem al cim, podrem baixar per un altre banda.

Hi ha gent que ha deixat els esquís i ha continuat a peu fins al cim. Nosaltres no ens els traiem, anem fent. La vista és impressionant; a la nostra dreta la vall per la que hem pujat i al fons les pistes d’Er-Puigmal. A la nostra esquerra la Coma de l’Embut, per la que veiem pujar des de Núria altres esquiadors. Fa un dia esplèndid. Fem reunió a uns 50 metres del cim, ja veiem que haurem de desfer tota la carena fins al coll i baixar per on hem pujat. Jo quasi sense forces em desmoralitzo una mica i per un moment decideixo esperar-los allà mentre pugen i baixen al cim, però quan em trec els esquís i veig que a peu podré arribar, segueixo al Pere i al Jordi que ells encara porten els esquís posats. En 10 minuts som dalt. Ha valgut la pena; ens fem les fotos de rigor i coincidim amb els de Manresa.

Enseguida comencem a baixar; el Jordi i jo a peu i el Pere treu les pells i fa la primera baixada. Ens tornem a calçar esquís i el Pere torna a posar pells. Desfem la carena fins al coll; fem una parada per menjar i beure, hem refaig una mica per tirar avall.

Al principi trobem bona neu, però més avall la cosa ja ha canviat, està més desfeta, s’ha fet tard i el sol ha fet de la neu unes pastetes. Acabem la baixada i arribem amb esquís fins al cotxe. Ens felicitem. Jo estic esgotada, però contenta del que acabo de superar: la meva primera sortida d’esquí de muntanya “amb cara i ulls”!! visca!

Moltes gràcies a tots dos, sense vosaltres no ho hagués aconseguit!!

Salut, neu i muntanyes!

Escrit per: Anna Graell

Mira la galeria d’imatges