Aquest any som una bona colla de corredors ullastrellencs els que ens hem animat a córrer la Cursa del Bolet. A tots el corredors locals ens fa il·lusió córrer a casa després d’estar molts dies de l’any entrenant, amunt i avall, pels carrers i camins del poble.
Segons la informació que ens dona l’organització just abans de començar, aquest any hem superat el rècord històric d’inscrits, al voltant dels 140, i a més hi ha participants d’alt nivell entre nosaltres. Segur que el sol que fa avui, tot i que el fred és intens, també hi ha ajudat.
La cursa comença aquest any, com a novetat, just davant de la piscina, això vol dir que hi haurà un tros de pujada extra. La gent es belluga i fa saltirons tractant de treure’s el fred i també els nervis de sobre mentre esperem que es doni la sortida amb “puntualitat ullastrellenca”
Com sempre la gent surt molt forta i amb molts ànims, però la pujada que hi ha fins a dalt la granja ens va posant a tots al nostre lloc. Ràpidament el grup s’estira i tot i que la cursa és una “competició contra nosaltres mateixos”, cadascú dona el millor de si mateix per intentar atrapar al corredor que té davant i per evitar que ens avancin els que venen de darrera.
Un cop s’arriba a dalt de la carretera, la baixada fins al Bolet i després fins al Pont és relativament còmode i molt ràpida. És aquí al pont, just quan s’inicia la pujada, on comença la cursa de veritat. És el moment de veure si s’ha regulat correctament el ritme per afrontar la segona meitat de la cursa i per comprovar si a les cames encara hi queden forces.
A mitja pujada, just a la corba dels gossos, és necessari dissimular el patiment i fer bona cara amb un bon somriure ja que ens trobem, com cada any, el Bartomeu que ens immortalitza amb la foto de rigor.
Entrant de nou al poble, a sota de Cal Mus, anem trobant gent que ens anima quan passem per davant d’ells. Això i el fet que ja s’olori l’arribada fa que apretem una mica més les dents per aconseguir acabar la cursa amb la satisfacció de saber que s’ha fet el màxim.
A l’arribada molta gent que ha deixat la mandra a casa i s’ha acostat fins a la piscina, anima i aplaudeix a tots el corredors que anem arribant. Estem cansats però contents d’haver pogut gaudir d’un anys més, i ja en van 30, d’aquest cursa. Ens abriguem bé, recuperem l’alè després de l’esforç, i ens hidratem tot bevent.
Al final, com és ja tradicional, després d’una llarga deliberació que s’aprofita per fer petar la xerrada amb els companys, es fa l’entrega de trofeus i d’ampolles de vi per molts dels que hem gaudit corrent aquest matí de Sant Esteve.
Escrit per: Jordi Vilajosana
