Skip to main content

1ª Cursa de muntanya d’ Ullastrell “la Serralavella”

Quan ara farà un any el Jaume Puig (Putxu pels amics), com a regidor d’esports de l’Ajuntament en una convocatòria popular, ens demanava ajudar-lo a iniciar activitats esportives populars per la promoció, encara més, d’aquest entre la gent del poble  i de l’entorn d’Ullastrell; estava clar que una cursa o caminada hi tenien que ser presents.

Ullastrell i la seva gent entre moltes virtuts n’hi ha unes quantes molt palpables i entre elles és que si troben quelcom engrescador  aviat s’engresquen. L’exemple el tenim amb la gran quantitat d’entitats que tenim la sort de gaudir els Ullastrellencs.

Al dia següent d’aquesta reunió vaig contactar amb els dos companys i amics que han format part d’aquesta organització i que han estat vitals pel resultat final d’aquesta primera edició.

Posat el projecte sobre la taula, tot estava per fer i tot era possible. Teníem un entorn perfecte, una gent collonuda que segur respondrien si els demanàvem i convencíem; i uns productes alimentaris BRUTALS a ensenyar i donar a conèixer allí on arribés el nostre missatge, i si algú encara no els coneix, aprofitant el record que tradicionalment es dona en els esdeveniments esportius populars, altrament conegut com la bossa del corredor.

Des de l’organització varem començar a planificar i gestionar tot el que era necessari pel bon funcionament de la cursa, què us haig d’explicar a la secció de muntanya que no sapigueu : ))) (tradicional cursa de BTT). Reunions, idees, primers esbossos i contactes però per suposat ens calia trobar un altre puntal imprescindible i que evidentment era el que havia encès l’espurna, el Jaume Puig. El Jaume Puig no ens va facilitar les coses… es va directament implicar a fons a oferir íntegrament a formar part de l’equip de treball com un més de nosaltres. També ens cal un agraïment especial a tots els treballadors de l’Ajuntament, tan les persones que han estat recollint presencialment les inscripcions, com la policia local, com la brigada municipal pel muntatge i preparació del material municipal necessari.

Ara  ens calia un altre puntal per la columna vertebral del projecte: la societat civil i per començar l’Associació Esportiva d’Ullastrell i concretament la secció de muntanya. Des del primer contacte tot ha estat “i tant!”.

El Jordi Vilajosana i el Xavi Bigordà han estat molt importants en la planificació del recorregut, bé, en realitat ells han estat els arquitectes del recorregut d’aquesta cursa i a més a més el Xavi Bigordà ha estat clau en l’organització i lideratge del voluntariat del recorregut, tan en la planificació com l’execució el dia de la cursa.

La secció de muntanya un cop més ha estat també molt important en aquesta cursa tan des dels seus membres directament corrent el dia de la cursa, com en el marcatge, control de circuit, fotografies.. tot això evidencia un cop més que la secció de muntanya d’Ullastrell és quelcom més que una entitat dins el poble.

Des de l’organització, estem molt contents pel resultat final. Quan varem posar un número màxim de 300 participants, quasi ens ho preníem a broma. No per les possibilitats de la cursa, sinó pel gran número d’esdeveniments esportius que ens trobem setmana darrera setmana arreu de Catalunya. La majoria amb molts, molts més recursos de tota mena… però enormement equilibrats amb il·lusió i ganes de FER POBLE!. Quan hi ha ganes per part de tothom, s’aprofiten al màxim els recursos dels que disposes i el més important quan tothom suma fins i tot la variable mala sort ho te molt difícil I L’ÈXIT ES QUASI UN FET! Per  cert, també cal tenir en compte que part del voluntariat el dia de la cursa va venir de Terrassa ; ).

El darrer puntal perquè la cursa hagi estat un èxit ha estat els comerços implicats. En aquesta primera edició no hem volgut demanar ajuda a la resta de comerços que directament no estaven implicats en la part alimentaria perquè volíem veure com anava aquesta primera edició. Esperem que la segona edició tothom i vegi quelcom engrescador, partint d’aquesta primera edició. La bossa ha estat en la seva totalitat formada per productes d’Ullastrell i la resta han estat cedits per empreses col·laboradores. En general, estem contents amb la resposta dels comerços d’Ullastrell. El contacte ha estat l’Ameu i en aquest punt també volem donar les gràcies per les gestions al Sr Cinto. No estem en èpoques de regalar res i mai s’ha demanat que ningú donés res gratuïtament en aquest sentit, tot i això, som conscients de l’esforç que han fet els comerços a l’hora de no afegir, dins les possibilitats de cadascun,  marge a la compra de productes. Estem agraïts, creiem que la bossa del corredor ha estat un punt diferencial per atreure les 340 persones que es van inscriure en aquesta primera edició. L’esforç proporcional de cada comerç implicat,evidentment es tindrà en compte en properes edicions. És important que tot el poble, però sobretot tot el comerç local, capti el missatge d’aquesta cursa: PROMOCIONAR EL NOSTRE POBLE I TOT EL QUE AQUÍ ES GENERA. La bossa i tot el que podem oferir en properes edicions dona valor a la cursa, però sobretot obre les portes dels nostres productes, com un canal més de promoció i aquest canal ens agradaria en futures edicions aprofitar-lo per fer del dia de la cursa un altre esdeveniment que Ullastrell aprofiti per promocionar esport popular a totes les edats i el producte local.

Estem animats per dur a terme la segona edició. Tinc molta sort de compartir tot això amb el Jordi i l’Isma. Que la gent del poble s’impliqui és bàsic i, fins i tot, potser lògic, però que gent d’una altra localitat inverteixin temps, il·lusió i fins i tot s’exposin a tenir que posar diners de la seva butxaca, diu molt de gent com el Jordi i l’Isma. La gran qualitat humana, l’experiència laboral i formativa de la que compten, la facilitat que dona perquè ningú “s’escaquegi” i tothom s’arremangui quan ha calgut quelcom, ho fa tot enormement més senzill i sobretot augmenta considerablement la il·lusió per fer coses. Jo només puc tenir paraules d’agraïment pels meus companys d’organització. Per la seva part s’han quedat molt impressionats per la resposta de tota la gent del poble, els ha impressionat molt com la gent es llença a donar un cop de mà només deixar anar la idea, com la gent es sentia orgullosa del seu poble el dia de la cursa, de les nombroses mostres de gratitud que han rebut per part de tothom un cop acabada… però sobretot el que més els ha impressionat ha estat la gran implicació del Jaume Puig. La societat civil en general està decebuda amb els polítics, fins i tot els dels propis Ajuntaments, tot i que en els pobles això de vegades és diferent, encara sobta trobar gent com el Jaume. Ens cal, i així hem intentat, transmetre-li el nostre agraïment per les moltes hores a falta de recursos econòmics, que hi ha dedicat tant en jornada diürna com nocturna… vull dir en reunions que hem tingut : ))).

I això és tot, si no és poc… com us varem dir  a la presentació de la cursa a l’altell esperem que això sigui el principi d’una gran cursa que s’esdevingui junt al bolet un fita ineludible en les agendes de tots els esportistes populars del poble i de la resta de la nació catalana.

Tot està per fer, tot és possible” Miquel Martí i Pol.

Escrit per : Xavier Aloy

Mira les fotos, classificacions…

 

Circuit Curses Muntanya

Un parell de membres del Grup de Muntanya, el Climent Palet i el Jordi Garreta, hem participat durant el 2011 al Circuit Català de Curses de Muntanya que organitza la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).

El Circuit comprenia un total de 8 curses, que s’han celebrat des d’abril fins a novembre a diferents punts de Catalunya: V Cursa de Muntanya de Sanaüja (la Segarra), XII Cursa de Muntanya de Sant Amand (Ripoll), XI Cursa de Muntanya de Paüls (Tortosa), VII Burriac Atac (Vilassar de Mar), V Pujada al Montsià (Alcanar), II Trail Montroig (Balaguer), XVII Marató de Muntanya de Catalunya (Sant Llorenç Savall) i IX Cursa de Muntanya Castell de Burriac (Argentona).

Han sigut curses d’entre 20 i 42 km de distància, amb desnivells acumulats que anaven dels 2.000 m. fins als 4.000 m. Se sumaven les puntuacions obtingudes segons la classificació a cada una de les curses, i en el quadre final només puntuaven les sis millors classificacions de cada corredor.

Vam començar el circuit el 10 d’abril a Sanaüja, en una cursa molt maca per les terres de castells de la Segarra, que tot i no tenir desnivells molt importants, era un autèntic trencacames per un terreny escarpat amb corriols que obligaven a grimpar en diverses ocasions. En la classificació general, poca cosa més podíem fer que acabar dignament i amb temps presentables, perquè són curses amb molt bon nivell de corredors (no oblidem que la selecció catalana és la campiona del món actual de la disciplina, per exemple), però en les classificacions per categories vam quedar força amunt: el Climent, 5è de Masters (a partir de 50 anys), i el Jordi, 6è de Veterans (de 40 a 50 anys). A més d’aquest bon resultat, el gran ambient i organització de la cursa, i l’espectacularitat del recorregut, ens van animar a seguir competint al circuit.

Realment en totes les curses que hem fet hem gaudit a fons de la natura la muntanya, i hem tastat el millor (i el pitjor) d’aquest esport: matinades, caigudes, fred, calor, pluja, fang, rampes, lesions, pujades inacabables, agonia, defalliments, dolor… vaja, que ha estat xulíssim!

Cal destacar que el Climent ha estat un dels pocs corredors (per no dir l’únic) que ha participat i acabat en totes i cadascuna de les 8 curses del circuit, els que us dediqueu a la muntanya ja sabeu la dificultat i el mèrit que té aquesta regularitat en aquest tipus de competició tan exigent i on les lesions o els abandonaments no són gens estranys.
Per la part del Jordi , els problemes a la cadera, i sobretot, una tendinitis que va estar arrossegant tot l’estiu i tardor, li van impedir disputar les 2 curses del setembre, i encara que amb problemes, va poder completar el mínim de 6 que es necessitava per puntuar en la classificació general.

Així, vam arribar a l’última cursa, la del Castell de Burriac, amb sortida i arribada a Argentona i un recorregut molt exigent de 24 km per la Serralada Litoral, el passat 13 de novembre. El Climent ja tenia assegurat el tercer lloc a la categoria Master, sumant els seus millors 6 resultats, i el Jordi s’ho jugava tot ja que necessitava una bona classificació per entrar també al podi de Veterans. Va ser una cursa feta a tope, en un dia amb pluja i boira que afegia encant al recorregut, i vam complir força bé: el Jordi, 5è Veterà (30 de la general), i el Climent 4t Master (54 de la general).

Al final tots dos vam aconseguir entrar al podi de la classificació final de les nostres categories: el Jordi, 3r de Veterans (i 9è a la general), i el Climent, 3r de Masters (i 14è a la general). La nostra regularitat, en acabar sempre les curses en què hem participat (8 el Climent, i 6 el Jordi) en posicions destacades, ha estat la clau.

A més, l’Associació Esportiva Ullastrell ha acabat en la posició 28 de la classificació per entitats, fet que cal destacar si tenim en compte que al Circuit Català hi han pres part representants de més de 160 entitats excursionistes, amb el que hem acabat al davant de centres força coneguts i de molt renom.

Ha estat un any molt maco, ens ho hem passat molt bé i hem xalat com xavals, però també hi ha hagut moments durs… Enguany repetirem, i potser s’hi anima algú més!!

Escrit per: Jordi Garreta.

 

Cursa del Bolet

El dia 26/12/11, hi va haver la cursa del bolet.
El recorregut comença dalt de la piscina, amb una pujada molt forta, es passa per la carretera, s’arriba a l’heliport, i allà comença el camí de terra, va baixant passant per la Masia de Can Palet i pel Bolet( lloc de pic-nic) després va planejant i passat el pont comença la pujada.
El Bartomeu Anglada cada any es posa dalt de la pujada dels gossos per fer una foto a tots els corredors que passen. Continua el recorregut fins a la carretera (sota el cementiri) i s’entra a Ullastrell per la carretera del Suro, i ara ja torna a ser pla i baixada fins a la pista, on s’acaba amb un arc inflable gegant. En total 6 Kms. amb bastant desnivell.
A l‘arribar a Ullastrell molta gent anima pels carrers i a la meta; això ajuda bastant .
També ajuda el dia, ni molta calor ni molt fred.
El 1r és en Just Sociats que fa la cursa amb 00:19:11, el 2n Bernat Monter amb 00:19:20, i 3r Mohamet Saffar amb 00:20:00. Un total de 208 corredors, récord de participants!
Va ser dur, però molt divertit!

Escrit per: Robert Urpinell Aynés

Mira la galeria d’imatges

Descarrega’t la classificació

9a. edició del “UTMB” Ultra Trail del Mont Blanc

El passat 26 d’agost  Ullastrell va estar present a la prova més important del món dins dels ultra trails de muntanya: la 9a. edició del “UTMB” Ultra Trail del Mont Blanc a la població de Chamonix (France). La mítica prova es realitza als alps francesos donant la volta al massís del Mont Blanc de 4.810 metres d’alçada i passant per tres països i quatre regions alpines que són: les 2 Savoies a França, la vall d’Aoste a Italia i la Valais a Suisse.

És èpica pel recorregut que s’ha de realitzar de 166 kilòmetres i 9500 metres de desnivell positiu amb un temps màxim de 46 hores per poder acabar la cursa. El recorregut inicial es va haber de cambiar perquè a la seva part final un tram va patir desprendiments, degut al mal temps del mateix dia de la prova i la variant va fer incrementar el recorregut a 170 kilòmetres i 9700 metres positius; el què va significar ser l’edició més dura de totes les realitzades.

A la sortida, que es va donar el 26 d’agost a les 23.30 hores, hi havien 2.350 corredors representant a 62 països, l’ Ullastrellenc Xavier Mundet va ser la nostra representació. Després de superar la climatologia amb molta pluja desde la sortida i una forta nevada el dissabte al matí, el fred de la nit del dissabte i la calor del diumenge, 1.100 corredors van ser FINISHERS de la mateixa. Cada corredor que arribava a meta era una història i es convertia en un gran moment; el què feia explotar les emocions i que convertís aquesta cursa en la més gran de totes, i dins d’ella Xavier Mundet el 394 amb 39:26:06. Com sempre el nostre corredor va deixar el pavelló ben alt.

El Xavier ens ha comentat: ” Ha sigut una gran experiència, és tan dura i tant exigent que ha quedat grabada a foc al meu cor. Dintre de la cursa he viscut moments de tot tipus: alegria per poder estar a la sortida, ignorància pel què se’m venia a sobre, sobredosis de confiança als primers kilòmetres, “baixón” per les primeres molèsties, cansament conforme passaven els kilòmetres, decepció per la lessió, son per no dormir durant dues nits, explossió de les retines dels paissatges, i com no l’emoció desbordada de l’arribada, tot això per poder ser un FINISHER”.
Des d’aquí vull donar les gràcies a les persones que em van acompanyar i que van estar al meu cantó, animant, ajudant i seguint-me durant tota la prova. Ells també porten una part del meu FINISHER a dintre seu, ells són: la meva dona Mónica Moreno i els meus amics Mònica Miguel, Pepa Montes, Sílvia Soriano, Martí Sucarrats, Oriol Font i Xavi Bigordà.

Escrit per : Xavi Mundet

Cursa del Bolet

La Cursa de Sant Esteve

Cursa al Bolet
Aquest any som una bona colla de corredors ullastrellencs els que ens hem animat a córrer la Cursa del Bolet. A tots el corredors locals ens fa il·lusió córrer a casa després d’estar molts dies de l’any entrenant, amunt i avall, pels carrers i camins del poble.

Segons la informació que ens dona l’organització just abans de començar, aquest any hem superat el rècord històric d’inscrits, al voltant dels 140, i a més hi ha participants d’alt nivell entre nosaltres. Segur que el sol que fa avui, tot i que el fred és intens, també hi ha ajudat.

La cursa comença aquest any, com a novetat, just davant de la piscina, això vol dir que hi haurà un tros de pujada extra. La gent es belluga i fa saltirons tractant de treure’s el fred i també els nervis de sobre mentre esperem que es doni la sortida amb “puntualitat ullastrellenca”

Com sempre la gent surt molt forta i amb molts ànims, però la pujada que hi ha fins a dalt la granja ens va posant a tots al nostre lloc. Ràpidament el grup s’estira i tot i que la cursa és una “competició contra nosaltres mateixos”, cadascú dona el millor de si mateix per intentar atrapar al corredor que té davant i per evitar que ens avancin els que venen de darrera.

Un cop s’arriba a dalt de la carretera, la baixada fins al Bolet i després fins al Pont és relativament còmode i molt ràpida. És aquí al pont, just quan s’inicia la pujada, on comença la cursa de veritat. És el moment de veure si s’ha regulat correctament el ritme per afrontar la segona meitat de la cursa i per comprovar si a les cames encara hi queden forces.

A mitja pujada, just a la corba dels gossos, és necessari dissimular el patiment i fer bona cara amb un bon somriure ja que ens trobem, com cada any, el Bartomeu que ens immortalitza amb la foto de rigor.

Entrant de nou al poble, a sota de Cal Mus, anem trobant gent que ens anima quan passem per davant d’ells. Això i el fet que ja s’olori l’arribada fa que apretem una mica més les dents per aconseguir acabar la cursa amb la satisfacció de saber que s’ha fet el màxim.

A l’arribada molta gent que ha deixat la mandra a casa i s’ha acostat fins a la piscina, anima i aplaudeix a tots el corredors que anem arribant. Estem cansats però contents d’haver pogut gaudir d’un anys més, i ja en van 30, d’aquest cursa. Ens abriguem bé, recuperem l’alè després de l’esforç, i ens hidratem tot bevent.

Al final, com és ja tradicional, després d’una llarga deliberació que s’aprofita per fer petar la xerrada amb els companys, es fa l’entrega de trofeus i d’ampolles de vi per molts dels que hem gaudit corrent aquest matí de Sant Esteve.

Escrit per: Jordi Vilajosana

Mira la galeria d’imatges

Descarrega’t la classificació general

Pujada a la Mola per Nadal

Quina millor manera d’agafar gana pel dinar de Nadal que començar el dia corrent a la muntanya i respirant una mica d’aire fresc!

Així que el dia 25 ens llevem d’hora. L’Anna, el Xavi i els 2 Jordis agafem el cotxe en direcció a Sant Llorenç per participar a la Pujada a la Mola. Allà hem quedat amb el Jimix, que també és un fix d’aquesta cita.

Aquesta és una cursa que, organitzada pel Club Muntanyenc de Terrassa, porta molts anys celebrant-se, però en els últims anys, coincidint amb el “boom” de l’atletisme popular, és quan ha agafat més renom i ha augmentat el número de corredors.

A les 10 del matí, ben abrigats perquè el dia és assolellat però amb molt de fred, uns 400 corredors estem disposats a la línia de sortida per començar la córrer… i per patir!

La cursa comença a Can Robert i puja per la pista fins arribar a Can Poble. L’amplada de la pista permet que tots anem agafant el ritme que ens és més convenient i el seu desnivell s’encarrega d’escalfar-nos les cames i fer que els pulmons hagin de treballar a ple rendiment.

A partir de Can Pobla es va a enllaçar amb el Camí dels Monjos que porta ja fins a dalt de la Mola. En aquest tram el camí transita per corriols estrets que fa que els corredors es moguin en fila índia, intentant avançar, si les cames ho permeten, en aquells punts on el camí s’eixampla una mica.

Arribant a dalt de la Mola, força gent, entre ells molts dels acompanyants dels corredors, ens animen a fer l’últim esforç per arribar. Han estat pràcticament 30 minuts de pujada continuada i esforç, però no valen les queixes contra el vici de córrer!

Un cop a dalt, ens abriguem bé perquè el fred és intens, saludem als companys que estan per allà, gaudim una estona de les vistes, fem 4 fotos i iniciem la baixada de nou cap a Can Robert, on allà si, acompanyats de la coca i de les begudes que ofereix l’organització acabem de fer petar la xerrada amb els companys comentant les anècdotes de la jornada i també dels plans de futur del nou any que tenim ja aquí mateix!

Escrit per: Jordi Vilajosana.

Mira la galeria d’imatges