Skip to main content

Etiqueta: infantil

Canal del Cavall Bernat

grupmuntanya 5 Comments

Sortida del Grup de Muntanya Infantil d’Ullastrell a la canal del Cavall Bernat.

Montserrat 10 de setembre del 2011

Aquesta sortida, limitada en número de participants degut a la dificultat i material necessari, mirarem de repetir-la perquè puguin venir els que aquest dissabte no van poder, i en tinguin ganes. Realment val la pena!

A les 8:00 del matí quedàvem al pàrking de les escoles. Tothom puntual. Tot seguit cap a Santa Cecília, on vam deixar els cotxes. A les 09:00 començàvem a caminar, camí de l’arrel amunt. La boira ens amagava l’esvelt monòlit del Cavall Bernat i la paret de Diables. Al cap d’uns tres quarts d’hora, trobarem la canal que baixa del Cavall Bernat, a l’inici més aviat sembla un torrent.

Parada per equipar-nos… arnesos, cascs… I cordada d’infantils : 10 valents i 11 de grans no menys valents!
En aquesta sortida varem tenir el plaer de comptar amb un convidat d’excepció, en Gabriel Portí, que es va cuidar de la canalla de forma impecable. Li vull agrair la seva col·laboració, penso que tothom va quedar encantat. L’animem a muntar una altra sortida quan li vagi bé!

Després d’equipar-nos correctament gairebé tots… Alguna corda de persiana va fer d’arnés improvisat, davant la manca de material… Amunt. La canal puja com un “tiro”. Cauen el metres amb gran velocitat, alguns rocs també! Apareix una corda fixa que ja no deixarem fins dalt del coll. Aquesta fa que la progressió sigui còmode i ràpida. Els nens no callen, els adults sí. La boira va quedant sota nostre i el paisatge s’obre… Damunt nostre tot és vertical. A sota també. I a més distància, veiem perfectament cims prou coneguts per tots: La Mola, el Montcau, Castellsapera… Les vistes són espectaculars, tots embadalits gaudint i de tant en tant s’escolta… PEDRA !!! Algun roc que baixa després de ser mogut per les cordes. Quina por! Els nens pugen “cagant llets”, en Gabriel els puja com un tren, això si, no callen! Ràpidament sortim dalt del coll, on esmorzem impressionats mentre observem l’espectacular paret de Diables que tenim sota nostre.

Des del mateix Cavall Bernat, els records del bon amic Robert Colilles, ens omplen els pensaments. Aquest indret sempre serà seu.

Per tornar vam triar una vertiginosa baixada per una canal paral·lela a la de pujada. Les branques dels arbres ens servien de frens, tot i així els cops de cul es succeïen, i les rialles feien perdre les forces a “algunes”. Curiosament va semblar mes llarga la baixada que la pujada.

Per fi altre vegada al camí de l’arrel i cap als cotxes, no sense parar abans a fer un veure al refugi de Santa Cecília.

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

Montgròs ( Montserrat )

grupmuntanya 5 Comments

 

La tempesta de la nit, ens va fer pensar que no podríem fer la sortida infantil al Montgròs.

Però no va ser així. A dos quarts de nou, 36 muntanyencs es van presentar a la sortida,
20 infantils i 16 adults.
La previsió meteorològica deia que els temps milloraria, tot i que de sortida no les teníem totes, els núvols i la boira ens van acompanyar quasi bé tota la pujada.
El primer tram fins a la font de la Llum, on varem esmorzar, es va fer feixuc, doncs el desnivell era important. L’esmorzar ens va servir per agafar forces i embranzida per
acabar de pujar per la canal de la Llum fins al coll de Migdia. Si el primer tram pujava, aquest segon encara més. L’aigua caiguda a la nit feia que la canal no estigués en bones condicions, i el fang dificultava la progressió (del adults, perquè els nens pujaven com “a bales”). Després d’una molt breu parada al coll per agrupar-nos, avall va! cap a la canal del Migdia, ja per l’altra vessant. Algunes relliscades més avall, varem pendre l’ imperceptible corriol que puja al Montgròs, amb precaució, doncs era fàcil relliscar.
Just a l’arribar al pas clau de la sortida, una canaleta enmig de dues parets penjades al buit, varem formar un embús amb una colla de 15 que pujaven i que vam atrapar, i uns altres que baixaven. La gent “flipava” al veure tanta canalla!
Abans d’arribar a dalt una altra paradeta, dues galetes i tornem-hi que queda poc.
Començava a escoltar-se la frase maleïda :
-Que queda molt ? – Quant falta ?
I al cap d’un minut, altra vegada….
No sé si ho preguntaven més els petits o els grans ?
Però ja era massa tard, el solet ens va rebre al collet que hi ha entre el Montgròs i la Roca Plana del Llamps, i ja érem dalt. TOTS 36.
Quina panoràmica !
Des de les gorres a l’est, Sant Salvador i els Flautats al nord-est,
Sant Jeroni al nord, la regió d’Agulles a l’oest, els Ecos, els plecs del llibre sota mateix…
El cim del Montgròs (1210mts), si bé no és el més alt de Montserrat, si que és, possiblement, el més centrat, i el que permet tenir una visió mes amplia del massís Montserratí.
Més galetes i d’altres menges, reportatge fotogràfic a dojo, mira aquí, mira allà,
(no, no és la cançó de Mecano)
això és tal , allò és qual… aquí hi hem estat, allà hi podem anar…i recollim els nens que hi ha timba !
El sol ja no ens va deixar en la resta del dia !
Després d’una “vertiginosa “ baixada i havent fet uns quants cops de cul , a tres quarts de tres arribàvem a Santa Cecília, on teníem el cotxes.
Un altre que tenim a la butxaca !
Heu pensat amb el currículum que van fent aquests nens?

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

Ascenció al Carlit (2947mts.) França

grupmuntanya 3 Comments


(Primer cim de veritat, per molts infantils del GMU)

El passat 5 de Setembre del 2010 el Grup de Muntanya Infantil va assolir el Carlit.

Estem parlant de més de 900 mts de desnivell!

El dissabte varem plantar les tendes en un càmping prop de les Bouilloses i el diumenge molt d’hora, amb un fred important (-1º), deixem les lleganyes i agafem les motxilles i cap amunt i falta gent.

Des del cotxe un cérvol impressionant ens dóna el bon dia… i deixem els cotxes sota la presa del llac.

Ben aviat el camí comença a pujar i la roba comença a fer nosa. S’obre el dia, és net i clar, el Carlit encara no es veu, però ja arribem al primer llac i el paisatge ens estimula a tots. Un altre llac, i un altre, aigües netes, transparents, quietes, paratges idíl·lics per quedar-s’hi a passar el dia, però el Carlit ens espera. Els més petits (i els que no ho són tant) ja comencen a tenir gana i parem a esmorzar, anem una mica lents però com que hem sortit d’hora podem fer les parades que calguin.

El Carlit ja ens mira des de molt amunt i molt enllà. Arribem a l’últim llac, una altra paradeta (tirem pedres a l’aigua, fem alguna queixalada…). Ara ja comença el desnivell fort, una primera rampa ens porta a un estanyol mig gelat, moment crític, ja fa mé de 3 hores que caminem i encara ens queden els 3/4h més durs de tota l’ascensió, inclosa la grimpada, per uns quants, motiu d’angoixa.

Durant la grimpada, estem més pendent d’ón ens agafem que del cansament que portem acumulat. Ens agrupem, amb cura de no tirar pedres avall; i els grans pendents dels petits i de nosaltres mateixos anem progressant fins assolir el petit coll que hi ha enmig de les dues puntes del cim, carenejant 5 minuts més el GMU infantil conquereix el cim!

34 muntanyencs, la meitat d’ells de menys de 12 anys érem al cim del Carlit. 34 cares de felicitat, algunes realment emocionades, petons, galetes, abraçades de les bones, moscatell per les galetes, fotos de grup i molta complicitat.

Però encara queda la baixada, així que avall de  dret fins al llac, la desgrimpada per uns quants divertida, per uns altres entretinguda i per la resta matadora. Dinem al llac, els nens juguen (encara no en tenen prou) i es mullen els peus. Els grans es refan estirats a la gespa que voreja el llac.

Encara queden unes 2 hores de baixada, que es fan eternes…

Només falta felicitar-nos a tots pel repte aconseguit i, tornar-hi aviat. Enhorabona i gràcies a tots!

Escrit per: Carles Urpinell.

Mira la galeria d’imatges