25 i 26 de juliol 2015
Les Frondellas estan formades per 3 cims : la Frondela Central 3.055 mts. La punta NE 3.071 mts. i la punta SW de 3.001. Situades a la zona de Balaitous, és el massís amb tres mils més occidental del Pirineu. Vam triar anar a fer aquests perquè són poc freqüentats, tenen una fàcil aproximació i perquè a més a més vam trobar lloc per dormir al refugi de Respomuso, no teníem ganes de fer bivac, ens hem tornat una mica “comodons”…
Feia temps que no veníem per aquesta zona, ens quedem sorpresos amb la rapidesa en que arribem al Embalse de la Sarra 1.438 mts. Dinem i tirem amunt. En un parell d’horetes ens plantem al refugi de Respomuso 2.100 mts. Típic vespre de refugi… cervesetes , mirades enlaire buscant els cims i les crestes, i mirades avall mirant els llacs i els prats verds. Fa bon temps i estirem l’estona tot el que podem mentre gaudim del retorn a la muntanya. També típic sopar de refugi i encara mes típica nit. Calor, roncs d’ós, frontals i sorolls varis. Res de tot això ens impedeix dormir del tot. Ens llevem d’hora, esmorzem i amunt va! Com sempre.
No tenim massa informació del recorregut, però sembla bastant evident. No per què veiem la ruta, si no pel que hem vist al mapa. L’únic dubte es la ”bretxa” o xemeneia que caldrà que grimpem per arribar a la cresta. Últimament es llegeixen moltes ressenyes pel·liculeres a les xarxes i ja no se sap de que fer cas. Ens esperen els mil metres d’ascensió de rigor i unes tres horetes. L’evidència ens marca el camí i no hi ha dubte de per on pujarem a l’arribar al peu de la muralla. La canal és clara. Una petita congesta de neu està situada al bell mig. La deixem a l’esquerra o a la dreta ? Tant és, es deixa pujar fàcilment. La part superior és bastant dreta. Més incòmoda que difícil. Ja som dalt. Cim Central i SW amb un moment. La punta NE requereix una petita crestejada, un tant aèria però força fàcil. Encara no fa les tres hores ni de bon tros. Assolim la tercera punta i tornem al cim Central per menjar una mica, a l’hora que gaudim de vistes privilegiades : Balaitous, Midi d’Ossoé, Cresta del Diablo, Gran Facha, Infiernos, Vignemale i cims de totes mides fins el que dona la vista, boniques i tranquil·les valls sota nostre farcides de llacs, torrents, ibons i canchales. És molt plaent. Fluïm del moment amb tranquil·litat. No tenim pressa ni ens preocupa la llarga baixada que ens espera. Tot i que no fem muntanya amb l’assiduïtat d’altres temps, ens sentim a casa. Retrobem i recuperem sensacions. Ens envaeixen les ganes de fer-ne més. Baixem fins al refugi i després fins a la Sarra. Tard però ens espera un bon dinar. Hem format un bon equip i tot ha sortit rodó.
Escrit per: Carles Urpinell
