El passat 26 de Desembre es va celebrar la tradicional Cursa de Sant Esteve “ El Bolet”, aquest any ha sigut la 33ª edició i 12è Memorial Robert Colilles.
Un total de 289 participants vam empendre la sortida a les 10:30h del matí, aquest any des de la mateixa pista poliesportiva.
El primer classificat va ser el Matadeperenc Lluis Vila Aguilar amb un temps de 0:20:47.
Quan ara farà un any el Jaume Puig (Putxu pels amics), com a regidor d’esports de l’Ajuntament en una convocatòria popular, ens demanava ajudar-lo a iniciar activitats esportives populars per la promoció, encara més, d’aquest entre la gent del poble i de l’entorn d’Ullastrell; estava clar que una cursa o caminada hi tenien que ser presents.
Ullastrell i la seva gent entre moltes virtuts n’hi ha unes quantes molt palpables i entre elles és que si troben quelcom engrescador aviat s’engresquen. L’exemple el tenim amb la gran quantitat d’entitats que tenim la sort de gaudir els Ullastrellencs.
Al dia següent d’aquesta reunió vaig contactar amb els dos companys i amics que han format part d’aquesta organització i que han estat vitals pel resultat final d’aquesta primera edició.
Posat el projecte sobre la taula, tot estava per fer i tot era possible. Teníem un entorn perfecte, una gent collonuda que segur respondrien si els demanàvem i convencíem; i uns productes alimentaris BRUTALS a ensenyar i donar a conèixer allí on arribés el nostre missatge, i si algú encara no els coneix, aprofitant el record que tradicionalment es dona en els esdeveniments esportius populars, altrament conegut com la bossa del corredor.
Des de l’organització varem començar a planificar i gestionar tot el que era necessari pel bon funcionament de la cursa, què us haig d’explicar a la secció de muntanya que no sapigueu : ))) (tradicional cursa de BTT). Reunions, idees, primers esbossos i contactes però per suposat ens calia trobar un altre puntal imprescindible i que evidentment era el que havia encès l’espurna, el Jaume Puig. El Jaume Puig no ens va facilitar les coses… es va directament implicar a fons a oferir íntegrament a formar part de l’equip de treball com un més de nosaltres. També ens cal un agraïment especial a tots els treballadors de l’Ajuntament, tan les persones que han estat recollint presencialment les inscripcions, com la policia local, com la brigada municipal pel muntatge i preparació del material municipal necessari.
Ara ens calia un altre puntal per la columna vertebral del projecte: la societat civil i per començar l’Associació Esportiva d’Ullastrell i concretament la secció de muntanya. Des del primer contacte tot ha estat “i tant!”.
El Jordi Vilajosana i el Xavi Bigordà han estat molt importants en la planificació del recorregut, bé, en realitat ells han estat els arquitectes del recorregut d’aquesta cursa i a més a més el Xavi Bigordà ha estat clau en l’organització i lideratge del voluntariat del recorregut, tan en la planificació com l’execució el dia de la cursa.
La secció de muntanya un cop més ha estat també molt important en aquesta cursa tan des dels seus membres directament corrent el dia de la cursa, com en el marcatge, control de circuit, fotografies.. tot això evidencia un cop més que la secció de muntanya d’Ullastrell és quelcom més que una entitat dins el poble.
Des de l’organització, estem molt contents pel resultat final. Quan varem posar un número màxim de 300 participants, quasi ens ho preníem a broma. No per les possibilitats de la cursa, sinó pel gran número d’esdeveniments esportius que ens trobem setmana darrera setmana arreu de Catalunya. La majoria amb molts, molts més recursos de tota mena… però enormement equilibrats amb il·lusió i ganes de FER POBLE!. Quan hi ha ganes per part de tothom, s’aprofiten al màxim els recursos dels que disposes i el més important quan tothom suma fins i tot la variable mala sort ho te molt difícil I L’ÈXIT ES QUASI UN FET! Per cert, també cal tenir en compte que part del voluntariat el dia de la cursa va venir de Terrassa ; ).
El darrer puntal perquè la cursa hagi estat un èxit ha estat els comerços implicats. En aquesta primera edició no hem volgut demanar ajuda a la resta de comerços que directament no estaven implicats en la part alimentaria perquè volíem veure com anava aquesta primera edició. Esperem que la segona edició tothom i vegi quelcom engrescador, partint d’aquesta primera edició. La bossa ha estat en la seva totalitat formada per productes d’Ullastrell i la resta han estat cedits per empreses col·laboradores. En general, estem contents amb la resposta dels comerços d’Ullastrell. El contacte ha estat l’Ameu i en aquest punt també volem donar les gràcies per les gestions al Sr Cinto. No estem en èpoques de regalar res i mai s’ha demanat que ningú donés res gratuïtament en aquest sentit, tot i això, som conscients de l’esforç que han fet els comerços a l’hora de no afegir, dins les possibilitats de cadascun, marge a la compra de productes. Estem agraïts, creiem que la bossa del corredor ha estat un punt diferencial per atreure les 340 persones que es van inscriure en aquesta primera edició. L’esforç proporcional de cada comerç implicat,evidentment es tindrà en compte en properes edicions. És important que tot el poble, però sobretot tot el comerç local, capti el missatge d’aquesta cursa: PROMOCIONAR EL NOSTRE POBLE I TOT EL QUE AQUÍ ES GENERA. La bossa i tot el que podem oferir en properes edicions dona valor a la cursa, però sobretot obre les portes dels nostres productes, com un canal més de promoció i aquest canal ens agradaria en futures edicions aprofitar-lo per fer del dia de la cursa un altre esdeveniment que Ullastrell aprofiti per promocionar esport popular a totes les edats i el producte local.
Estem animats per dur a terme la segona edició. Tinc molta sort de compartir tot això amb el Jordi i l’Isma. Que la gent del poble s’impliqui és bàsic i, fins i tot, potser lògic, però que gent d’una altra localitat inverteixin temps, il·lusió i fins i tot s’exposin a tenir que posar diners de la seva butxaca, diu molt de gent com el Jordi i l’Isma. La gran qualitat humana, l’experiència laboral i formativa de la que compten, la facilitat que dona perquè ningú “s’escaquegi” i tothom s’arremangui quan ha calgut quelcom, ho fa tot enormement més senzill i sobretot augmenta considerablement la il·lusió per fer coses. Jo només puc tenir paraules d’agraïment pels meus companys d’organització. Per la seva part s’han quedat molt impressionats per la resposta de tota la gent del poble, els ha impressionat molt com la gent es llença a donar un cop de mà només deixar anar la idea, com la gent es sentia orgullosa del seu poble el dia de la cursa, de les nombroses mostres de gratitud que han rebut per part de tothom un cop acabada… però sobretot el que més els ha impressionat ha estat la gran implicació del Jaume Puig. La societat civil en general està decebuda amb els polítics, fins i tot els dels propis Ajuntaments, tot i que en els pobles això de vegades és diferent, encara sobta trobar gent com el Jaume. Ens cal, i així hem intentat, transmetre-li el nostre agraïment per les moltes hores a falta de recursos econòmics, que hi ha dedicat tant en jornada diürna com nocturna… vull dir en reunions que hem tingut : ))).
I això és tot, si no és poc… com us varem dir a la presentació de la cursa a l’altell esperem que això sigui el principi d’una gran cursa que s’esdevingui junt al bolet un fita ineludible en les agendes de tots els esportistes populars del poble i de la resta de la nació catalana.
“Tot està per fer, tot és possible” Miquel Martí i Pol.
Escrit per : Xavier Aloy
Aquest any som una bona colla de corredors ullastrellencs els que ens hem animat a córrer la Cursa del Bolet. A tots el corredors locals ens fa il·lusió córrer a casa després d’estar molts dies de l’any entrenant, amunt i avall, pels carrers i camins del poble.
Segons la informació que ens dona l’organització just abans de començar, aquest any hem superat el rècord històric d’inscrits, al voltant dels 140, i a més hi ha participants d’alt nivell entre nosaltres. Segur que el sol que fa avui, tot i que el fred és intens, també hi ha ajudat.
La cursa comença aquest any, com a novetat, just davant de la piscina, això vol dir que hi haurà un tros de pujada extra. La gent es belluga i fa saltirons tractant de treure’s el fred i també els nervis de sobre mentre esperem que es doni la sortida amb “puntualitat ullastrellenca”
Com sempre la gent surt molt forta i amb molts ànims, però la pujada que hi ha fins a dalt la granja ens va posant a tots al nostre lloc. Ràpidament el grup s’estira i tot i que la cursa és una “competició contra nosaltres mateixos”, cadascú dona el millor de si mateix per intentar atrapar al corredor que té davant i per evitar que ens avancin els que venen de darrera.
Un cop s’arriba a dalt de la carretera, la baixada fins al Bolet i després fins al Pont és relativament còmode i molt ràpida. És aquí al pont, just quan s’inicia la pujada, on comença la cursa de veritat. És el moment de veure si s’ha regulat correctament el ritme per afrontar la segona meitat de la cursa i per comprovar si a les cames encara hi queden forces.
A mitja pujada, just a la corba dels gossos, és necessari dissimular el patiment i fer bona cara amb un bon somriure ja que ens trobem, com cada any, el Bartomeu que ens immortalitza amb la foto de rigor.
Entrant de nou al poble, a sota de Cal Mus, anem trobant gent que ens anima quan passem per davant d’ells. Això i el fet que ja s’olori l’arribada fa que apretem una mica més les dents per aconseguir acabar la cursa amb la satisfacció de saber que s’ha fet el màxim.
A l’arribada molta gent que ha deixat la mandra a casa i s’ha acostat fins a la piscina, anima i aplaudeix a tots el corredors que anem arribant. Estem cansats però contents d’haver pogut gaudir d’un anys més, i ja en van 30, d’aquest cursa. Ens abriguem bé, recuperem l’alè després de l’esforç, i ens hidratem tot bevent.
Al final, com és ja tradicional, després d’una llarga deliberació que s’aprofita per fer petar la xerrada amb els companys, es fa l’entrega de trofeus i d’ampolles de vi per molts dels que hem gaudit corrent aquest matí de Sant Esteve.
Escrit per: Jordi Vilajosana
Quina millor manera d’agafar gana pel dinar de Nadal que començar el dia corrent a la muntanya i respirant una mica d’aire fresc!
Així que el dia 25 ens llevem d’hora. L’Anna, el Xavi i els 2 Jordis agafem el cotxe en direcció a Sant Llorenç per participar a la Pujada a la Mola. Allà hem quedat amb el Jimix, que també és un fix d’aquesta cita.
Aquesta és una cursa que, organitzada pel Club Muntanyenc de Terrassa, porta molts anys celebrant-se, però en els últims anys, coincidint amb el “boom” de l’atletisme popular, és quan ha agafat més renom i ha augmentat el número de corredors.
A les 10 del matí, ben abrigats perquè el dia és assolellat però amb molt de fred, uns 400 corredors estem disposats a la línia de sortida per començar la córrer… i per patir!
La cursa comença a Can Robert i puja per la pista fins arribar a Can Poble. L’amplada de la pista permet que tots anem agafant el ritme que ens és més convenient i el seu desnivell s’encarrega d’escalfar-nos les cames i fer que els pulmons hagin de treballar a ple rendiment.
A partir de Can Pobla es va a enllaçar amb el Camí dels Monjos que porta ja fins a dalt de la Mola. En aquest tram el camí transita per corriols estrets que fa que els corredors es moguin en fila índia, intentant avançar, si les cames ho permeten, en aquells punts on el camí s’eixampla una mica.
Arribant a dalt de la Mola, força gent, entre ells molts dels acompanyants dels corredors, ens animen a fer l’últim esforç per arribar. Han estat pràcticament 30 minuts de pujada continuada i esforç, però no valen les queixes contra el vici de córrer!
Un cop a dalt, ens abriguem bé perquè el fred és intens, saludem als companys que estan per allà, gaudim una estona de les vistes, fem 4 fotos i iniciem la baixada de nou cap a Can Robert, on allà si, acompanyats de la coca i de les begudes que ofereix l’organització acabem de fer petar la xerrada amb els companys comentant les anècdotes de la jornada i també dels plans de futur del nou any que tenim ja aquí mateix!
Escrit per: Jordi Vilajosana.
