És divendres, hem quedat a les 15:30 h al Padró. Som l’Anna, la Mònica, la Isaura i l’Olga, i anem cap a Andorra amb l’objectiu de fer dos cims: el Pic Besalí i el Pic de Font Blanca, que amb els seus 2906 m és un dels sostres d’Andorra. Quines ganes que tenim d’anar a la muntanya!

La ruta comença a prop d’Ordino. Hem seguit la CG3 fins passat el nucli del Serrat. Deixem el cotxe a les cabanes del Castellar (1.900m) i comencem a caminar ben carregades. El dia allarga i pensem passar la nit fent bivac. Seguim un camí arran del riu Comis Vell marcat amb marques grogues, punts que seguirem durant tota l’excursió. Anem guanyant alçada i a mida que ho fem anem perdent vegetació. Un cop deixem el bosc seguim pujant i arribem a un bon lloc on passarem la nit, en un petit pla i arrecerades per unes pedres podrem sopar i descansar. Quina il·lusió fer tertúlia i dormir al ras a més de 2.000m. 

La nit és fresca i estelada. Poden haver-hi tantes estrelles? Com ens podem perdre aquest espectacle i no gaudir-lo més sovint?! Només veiem un llumet llunyà davant nostre. L’endemà comprovem que la misteriosa llum provenia d’una tenda plantada al peu de l’estany Esbalçat (2.296m), primer estany que veiem al començar a pujar el matí de dissabte.

Ens hem llevat ben d’hora i amb un cafè i un primer mos comencem a caminar. Tot dirigint-nos cap al cim de Besalí deixarem el material que ja no necessitem per la pujada en un replà per anar una mica més lleugeres. Passarem per una gran antena al llom de la carena i pujarem sense dificultats al pic de Besalí (2.639m), que ens ofereix unes bones vistes i també la silueta del pic de Font Blanca. Baixem cap a la portella de Rialb prestant atenció, el terreny aquí ja es més abrupte.

Des de la portella de Rialb (2509m) comencem l’ascensió al Font Blanca i ens trobem alguns grups d’excursionistes. El sender és fressat i pugem bé, sense parades. Gairebé no hi ha rastre de neu i ens sorprèn molt trobar un ramat de bens tan amunt, al tram final abans del cim.

La panoràmica de 360º és excepcional i com que el dia és esplèndid  ens hi estem una bona estona, gaudint del moment i de la germanor que s’hi respira, encara que uns joves del país ens diguin dones!… tan joves que ens sentim nosaltres! 

Desfarem el camí d’anada fins arribar a la portella de nou. Recollirem els nostres trastos i organitzarem la motxilla per fer la baixada el millor possible. Els 1300 m de desnivell positiu també es faran notar amb escreix a la baixada… però tindrem un premi, una remullada al riu i poder omplir la cantimplora ens ajuda a encarar el tram final de la baixada, dins del bosc.

Arribem de nou al punt de sortida molt contentes i, tot i que ja és una mica tard per trobar taula per dinar, no pensem perdonar aquest àpat!Esperem tornar a fer una sortida tan agradable com aquesta ben aviat!

Olga Puig