Skip to main content

Tourmalet

Dia 8 de setembre 2012, ens llevem a Viella preparats per posar-nos a les cames un bon tou de quilòmetres de ports de muntanyes, i decidits a conquistar la zona de l’etapa reina del Tour de França, gaudint de la bicicleta de carretera en estat pur.

El grup està format pel Jordi Serra, Jordi Vilajosana, Jordi Simó,  Xavi Bigordà, Albert Javierre, l’Oriol Font i jo, la Sílvia Soriano.

Així doncs, comencem a pedalar des de Bagnères de Luchon per enfilar-nos cap al port de Peyresourde, de 15,27 kms, amb un ascens total de 939 m positius, per finalment culminar a 1569 m d’altitud, i amb un grau mig d’inclinació del 6,1%, tenint un parell de quilòmetres entre el 7-9%. Un bon portet per tal d’escalfar cames i així anar-nos preparant per tot el que seguidament ens espera.

La veritat és que tenim un temps espectacular, el cel blau i un sol radiant, que ens fa que comenci a sobrar tota la roba d’abric que portem.

Un cop aconseguit el  Peyresourde, amb unes espectaculars vistes, decidim menjar una mica (algunes barretes i algun gel) i continuem el nostre camí, ara sí, tot de baixada per anar a buscar altre cop un nou repte, el port d’Aspin.

Després de llargs quilòmetres de baixada, ens tornem a trobar als peus d’un nou port, el port d’Aspin, que si bé, no és tant exigent com el monstre que ens espera després, aquest reuneix les característiques justes per estar inclòs dins els ports de 1ª categoria; amb una distància de 12 kms, un desnivell positiu de 779 m, un promig de 6,4 %  d’inclinació i una altitud màxima de 1489m. La veritat és que és un port que es deixa fer molt bé, preciós i amb una arribada espectacular en quant a paisatges i fauna que trobem a l’arribada, amb Prats plens de vaques pasturant lliurement.

Un cop aquí, només ens queda baixar de nou i començar l’aproximació cap a la faldilla del gran colós pirenaic, el gran Tourmalet. Un port de fama mundial en el món de la bicicleta degut a la seva gran duresa i la seva història.

El Tourmalet, amb una distància de 17kms (23kms depèn d’on es comenci a comptar), amb un percentatge mig de 7,3%, un ascens de 1250m de desnivell positiu per culminar finalment a 2115m d’altitud.

El principi de l’ascens és “rodador”, on et permet tornar a escalfar cames, per després començar a presentar-nos la pujada amb rampes del 7% (on encara saps on són les teves cames…)per finalment entrar a la infernal dinàmica de no baixar del 8’5-10% travessant les dures rectes de les galeries, amb rampes interminables del 9’5-10% fins arribar a la Mongie. Allà el nostre esperat avituallament: les noies i els nens animant-nos, oferint-nos menjar i beguda, que ens omplen de forces per culminar els últims 5 kms de dura ascensió fins al nostre final d’etapa.

Últims 5 kms, amb rampes, ara sí de fins al 13%, on descobreixes tots i cada un dels músculs que tenim a les cames, perquè realment, no en queda ni un que no estigui treballant al màxim. Quilòmetres de dures rampes sense descans, però que són superades amb il·lusió, tots junts, fins a l’esperada meta del Port del Tourmalet, on per fi, finalitza la nostra gran etapa i fem la foto de rigor.

 

No només vam tenir una ruta i uns paisatges espectaculars, sinó que també una companyia immillorable, i una assistència d’agrair a:  la Gemma Sucarrats, la Mònica Miguel, l’Anna Graell, la Pili González, el nostre fotògraf Abel Serra, i els peques de la ruta, el Marc i la Marina Javierre i la Marta Serra.

Ara, a buscar el proper repte…

Escrit per : Sílvia Soriano.

Mira la galeria d’imatges

Deixa un comentari