Skip to main content

Montmalús

 

La cosa pintava bé,… eren les 6 i 6 minuts i el Pere recolllia al quart de l’escapada. Si, si, passaven 6 minuts i ja era el tercer timbre que tocava!

Pel camí anem discutint, entre d’altres interessants converses (i trencar una mica el son), si Pessons, o Pedrons, o Cubil,…. Al final, el Montmalús és qui, ens deleitarà amb una neu excel.lent, un paisatge increïble i un descens prou interessant.
Arribem bé de temps al pàrquing de Grau Roig, i ens donem el luxe d’esmorzar calentonets a la cafeteria,… Ja toquem neu i, per tant, no tenim tanta pressa!

Ens calcem botes, pells i esquís i comencem a enfilar-nos,… primer suau creuant les pistes. Després s’enfila fort pel traçat d’un “arrastre”, fins que sortim de l’espai esquiable de Grau Roig per entrar dins el mantell salvatge i verge de la neu que acarona el Montmalús.
Ens prenem l’ascens amb calma i fem una paredeta per treure’ns roba i continuar amb les converses, que avui trascendeixen una mica més de l’habitual,..

Ens acostem a la pala del coll, la neu s’endureix i obliga a plantejar-se les ganivetes. Arribem ràpid al coll, ,la darrera pala, que es mostra desafiant, amb un bon gruix de neu, però cap traça d’esquís, ens crida, … i ho fa amb força. Així que no ens els descalcem: si portem els esquis als peus,… estem més segurs! i ens enfilem seguint el curs de la carena, amb l’orella posada a cada pas per si notem qualsevol cosa que no ens agradi. Però tot rutlla, avui, no pot ser de cap altra manera, i amb 10 minutets més, som al cim.
Pujant ja ho intuïem, però des de dalt, tot es veu més clar: ni un núvol, sol sol brilla per damunt de l’espectacle que, altra vegada, ens ofereix el Pirineu,…

Veiem un grapat de cims d’Andorra, que uns “lugareños” es brinden a explicar-nos, però més enllà de 2 carenes podem admirar el Cadí, el Pedraforca,… el país que ens tiba!
Arriba el moment, plantagem alguna variant de descens, però el seny ens guanya (aquesta vegada), i tornem pel mateix lloc, que ja promet prou, i no ens decep.

Vigilant amb els genolls, però gaudint de la neu, la pendent, el sol, els crits de plaer,… ens deixem lliscar ràpidament pendent avall, buscant la millor neu, la màxima pendent,…
El primer tram de la pala del coll està plena de pedres que hem de sortejar, però després,… lliscar, notar, saltar, girar,… Gaudir! … Com ens agrada portar la gravetat als peus i fer-la entendre amb la neu i els esquís!

Triem el millor itinerari per tornar a les pistes i allà,…. la velocitat és l’alternativa a les pales i la neu salvatge!
Amb poca estona som al pàrquing, havent agafat un tram petit de remuntador amb cara de “pillos”!
TOT PERFECTE. És la 1 i som al cotxe, tots amb un somriure imprès que ja no ens treurem amb tot el dia, mirant el repte d’avui, allà altiu i enfilat per damunt de les pistes, per damunt del coll,… avui, per damunt de tot!
Escrit per : Joan Ballbé

Deixa un comentari