Quan un amic es mort,sempre li obro una ruta per la seva memòria.Aquesta vegada,es una situació especial,per això el lloc ha sigut també especial:elRoc Gran de Ferrús.En JORDI SANS l`últim mes va fer un baixón,i llavors vaig començar a obrir-li una via per Ell .Em feia il.lusió poguer anar a casa seva i “animar-lo”amb una ressenya benparida del Armand Ballart en forma de cuadre…però en Jordi va marxar i no hi vaig arribar a temps.En solitari,havia obert 4 llargs. El dia del seu enterrament,el seu fill Joan,em va dir:”ja saps el que has de fer”,i Jo li contesto que ja estava fent la feina pero que no l` havia acabat, i Ell,entusiasmat,hem va demanar de venir amb mi a acabar-la…quin honor més gran!