(Primer cim de veritat, per molts infantils del GMU)
El passat 5 de Setembre del 2010 el Grup de Muntanya Infantil va assolir el Carlit.
Estem parlant de més de 900 mts de desnivell!
El dissabte varem plantar les tendes en un càmping prop de les Bouilloses i el diumenge molt d’hora, amb un fred important (-1º), deixem les lleganyes i agafem les motxilles i cap amunt i falta gent.
Des del cotxe un cérvol impressionant ens dóna el bon dia… i deixem els cotxes sota la presa del llac.
Ben aviat el camí comença a pujar i la roba comença a fer nosa. S’obre el dia, és net i clar, el Carlit encara no es veu, però ja arribem al primer llac i el paisatge ens estimula a tots. Un altre llac, i un altre, aigües netes, transparents, quietes, paratges idíl·lics per quedar-s’hi a passar el dia, però el Carlit ens espera. Els més petits (i els que no ho són tant) ja comencen a tenir gana i parem a esmorzar, anem una mica lents però com que hem sortit d’hora podem fer les parades que calguin.
El Carlit ja ens mira des de molt amunt i molt enllà. Arribem a l’últim llac, una altra paradeta (tirem pedres a l’aigua, fem alguna queixalada…). Ara ja comença el desnivell fort, una primera rampa ens porta a un estanyol mig gelat, moment crític, ja fa mé de 3 hores que caminem i encara ens queden els 3/4h més durs de tota l’ascensió, inclosa la grimpada, per uns quants, motiu d’angoixa.
Durant la grimpada, estem més pendent d’ón ens agafem que del cansament que portem acumulat. Ens agrupem, amb cura de no tirar pedres avall; i els grans pendents dels petits i de nosaltres mateixos anem progressant fins assolir el petit coll que hi ha enmig de les dues puntes del cim, carenejant 5 minuts més el GMU infantil conquereix el cim!
34 muntanyencs, la meitat d’ells de menys de 12 anys érem al cim del Carlit. 34 cares de felicitat, algunes realment emocionades, petons, galetes, abraçades de les bones, moscatell per les galetes, fotos de grup i molta complicitat.
Però encara queda la baixada, així que avall de dret fins al llac, la desgrimpada per uns quants divertida, per uns altres entretinguda i per la resta matadora. Dinem al llac, els nens juguen (encara no en tenen prou) i es mullen els peus. Els grans es refan estirats a la gespa que voreja el llac.
Encara queden unes 2 hores de baixada, que es fan eternes…
Només falta felicitar-nos a tots pel repte aconseguit i, tornar-hi aviat. Enhorabona i gràcies a tots!
Escrit per: Carles Urpinell.