Són les 8 del matí i ens trobem tots al Padró d’Ullastrell, punt de trobada dels ciclistes del poble, per tal d’assistir a la popular Montserratina, diada especial per tancar la temporada de la bicicleta de carretera.
Aquí estem doncs, l’Oriol Font, el Jordi Simó, el Jose Zazo, el Xavi Bigordà, el Jordi Serra, l’Enric i jo, la Sílvia. Per mi, la primera vegada en assistir a aquesta diada, per ells, un any més seguint la tradició.
Segons la tradició, consisteix en pujar en bicicleta fins a dalt de tot del Monestir de Montserrat, però no per menys, decidim ampliar la ruta i passar primer per Terrassa, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i finalment arribada al Monestir de Montserrat, on després de fer-nos la foto de grup, recollirem el pin commemoratiu de la trobada.
Són centenars o inclús podria dir, milers, els ciclistes que trobarem pujant i baixant del Monestir gaudint de l’esport que, a tots els que ens trobem aquí, ens apassiona.
Un cop hem fet el descens de Montserrat, com també mana la tradició ciclista, un bon esmorzar per tal de recuperar forces i comentar les “batalletes” que han succeït durant la ruta.
Tornarem doncs passant per Vacarisses, Olesa i després d’alguna que altre batalla… ascens cap al nostre poble per la mítica pujada del Suro que, per a mi, després de més de 80km al ritme d’aquests nois, que ben us asseguro que estan molt forts, última pujada bastant cansada, sort n’he tingut d’algun que altre cop de mà…
Arribada a Ullastrell, 90km que porten les meves cames!!! (89km realment, però sempre queda més maco arrodonir fins als 90km), i de cap al Casal, on ens esperen les parelles i amics, per tal de fer un bon vermut abans del dinar.
Molt bona ruta, però sobretot, immillorable companyia.
Escrit per : Sílvia Soriano Foses.
