El diumenge 21 de juny una bona colla d’ullastrellencs van participar a la marxa ciclista de les Tres Nacions, nom que fa referència a les tres nacions que els ciclistes trepitjen durant el transcurs de la marxa (Catalunya, França i Andorra). Concretament hi van participar en Jordi Simó, Jordi Serra, John Balderstone, Enric Torrella i Roc Balderstone.
El dia despertava força tranquil, amb un bon sol però a la vegada una temperatura ben baixa per l’època de l’any, cinc graus a les sis del matí.
Vam esmorzar i seguidament ens vam dirigir cap a Puigcerdà, punt des d’on surtiria la marxa.
Un cop sonés l’últim del tres coets llançats, començà la marxa.
Vam baixar tot tranquilament fins la Seu d’Urgell, cinquanta quilòmetres amb un lleuger descens. Cap de nosaltres vam tenir cap problema en cap dels cinc túnels que hi ha fins la Seu, molts dels quals són totalment sense lluminositat.
Un cop arribat a la Seu ens tocava afrontar vint quilòmetres fins arribar a Andorra la Vella, on ens esperava el primer dels quatre avituallaments. Un cop arribats allà vam parar a alimentar-nos dels famosos donuts que t’oferereixen a la marxa. A partit d’ara tocava a frontar la part difícil de la marxa, 30 quilòmetres de pujada sense descansos amb final al port d’Envalira, el més alt dels pirineus (2408 metres d’altitud).
La pujada es va anar fent a un bon ritme, amb parades als dos avituallaments de Canillo i Soldeu per poder hidratar-nos i afrontar els últims quilòmetres del port. L’anècdote de la llarga pujada va ser poder veure el Purito Rodríguez que tornava d’entrenar per terres andorranes.
Un cop a dalt Envalira tocava agafar forces i fer uns quilòmetres de forta baixada abans d’afrontar l´últim port de la marxa, el de Puymorens. Un port que es fa en un obrir i tancar d’ulls ja que portes tants quilòmetres seguits pujant que ni el notes.
Un cop a dalt ja si que toca tirar cap a baix, trenta quilòmetres de baixada que es fan sense cap problema, tot i el mal estat de la carretera.
Ara només toca afrontar l’últim quilòmetre de pujada abans d’arribar a la meta, és llavors quan es nota tot l’esforç exprimit durant el matí.
Tots vam arribar sans i estalvis sobretot gràcies a la meteorologia, que ens va acompanyar durant tot el dia…hi ha hagut anys que a dalt Envalira ha arribat a nevar durant el dia de la marxa, això si que ha de ser dur.
Aquesta marxa es recomana a tothom i encara més si vas a passar el cap de setmana allà, com vam fer nosaltres. És un bon moment per desconnectar i respirar aire net.
Escrit per Roc Balderstone