Skip to main content

Matagalls Montserrat 2014

Després de 22 anys tornava a estar a la línia de sortida de la Matagalls-Montserrat. Va ser l’any passat, fent d’assistència al Carles i al Xavi durant un tram del recorregut, quan em va tornar a picar el cuquet.

Malauradament però, i per diferents problemes físics d’ambdós, no vam poder compartir aquesta edició del 2014! Queda pendent pel futur!

Tot i així vam fer un grupet ben guapo i a les 17:51, el Joan, el Josep, el Pierpa i jo, estàvem preparats a Coll Formic per començar la travessa fins a Montserrat, 85 km ens hi separaven!

De sortida transitem per pistes amples i concorregudes per baixar cap a Aiguafreda.

Després, ja fent-se fosc i amb el frontal al cap, pujada cap als Cingles de Bertí, de Gallifa i cap al coll de Matafaluga amb posterior baixada “terrorífica” pels quàdriceps cap a Sant Llorenç Savall.

Aquí recuperem forces fent una paradeta i menjant coca d’Ullastrell ja que tenim una dura i llarga pujada al davant per arribar a Matadepera.

A partir d’aquí pujada cap al coll del Queixal i ja enfilem la baixada cap a Vacarisses per seguir fins a Monistrol.

Un cop al peu de Montserrat ja ho veiem clar, només falta un petit-gran esforç per pujar fins al Monestir! Se’ns fa de dia a mitja pujada i a les 7:51h del matí arriben a la plaça donant per acabada aquesta exigent aventura!

Sabíem que no seria fàcil però sabíem que valdria la pena!

Felicitar i agrair l’excel·lent assistència i suport que vam tenir, ens van cuidar molt i molt bé i ens ho van fer una mica menys complicat!

I finalment, felicitar a la Montse Amat (un any més! Quants en portes?) i a la Maria Rosa Casanovas per completar també aquest repte!

 

Escrit per: Jordi Vilajosana

 

Ballibierna

L’arribada a l’embassament de Llauset  és molt distreta. Deixem el poble d’Aneto i comencem a pujar per una pista força dreta. En l’últim tram agafem un trencall que està situat dins un túnel, fem uns quants metres més de pista i entrem en un altre túnel, a la sortida d’aquest arribem a l’embassament (2200m).

Muntem zona d’acampada, tendes i bivac . Fa fred, sopem, passejada, xerrada i cap a dormir. Nit impressionant, lluna plena que il·lumina l’estany i  la vall de Llauset el massís del Balliberna.

Ja és de dia, recollim tendes i sacs, mengem una mica i comencem a caminar. Voregem l’estany fins el final. Girem cap a la dreta en direcció a l’estany de Botornàs. El passem  seguint la vall gairebé fins el final i girem a mà esquerra. La pujada es va fent bé, moments suaus i de drets, alguna zona de blocs…arribem als estanyets de Coma Arnau i parem a esmorzar. Seguim pujant, el camí és més dret, directe cap a la cresta. Deixem, a la dreta, l’estany Gelat. Arribem a la cresta, fàcil però distreta i amb molt bones vistes, i la seguim fins el cim del Balliberna (3067m). Al cim no hi cabem, hi ha força gent i seguim cap el cim del Culebras ( 3051m). Passem pel Passo del Caballo, un pas que s’ha d’anar en compte i que si t’assegures amb un cordino millor.  Ja som al Culebras, fem foto de cim i  gaudim de la vista.

Comencem a baixar direcció al coll de Llauset. El sender  passa per sota la cresta i arribem al coll. La baixada és divertida, tartera de pedra petita, alguna clapa de neu que es pot baixar bé i camí bo que ens porta fins a l’embassament de Llauset.

Felicitar al Robert Urpinell  i el Xavi Bigordà per estrenar-se en el món dels tres mils. També al Carles en la seva nova tongada de tres mils.

Salut i muntanyes!

Escrit per Esteve Palet.

Mira la galeria d’imatges

Barranc Pas del Escalell

 

 

Segon any consecutiu amb sortida per a joves d’iniciació al barranquisme

 

Per segon any des del Grup de muntanya d’Ullastrell s’organitzava per als joves una sortida d’iniciació de barranquisme al barranc de l’escalell a Vilada (Berguedà). Abans de començar ja va ser tot un èxit pel número de persones interessades, enguany vam haver de dividir-ho en dos grups, un a mitjans de Maig i el següent a finals del mateix mes. El primer grup va ser format per sis joves i a causa de les pluges que hi va haver durant la setmana i el desglaç vam trobar un barranc amb força aigua, net i emocionant. El segon cop van ser vuit els afortunats i tot i no trobar tanta aigua en l’ocasió no va decebre, tothom va marxar a casa amb satisfacció i una gran experiència. Aprofitem també per convidar tots els joves que vulguin a venir el pròxim dia 20 de Juliol a la sortida d’escalada per no iniciats que farem al sector de l’Alou a prop de Rasos de Paguera

 

Mitja Marató de la Campana – Vacarisses

Arranquem des de la part de darrera del grup, a les 8.00 h en punt toca debilment la campana que dona la sortida i la massa d’atletes es posa en marxa. Ens volem agafar el començament de la cursa amb tranquilitat, la primera part és en pujada i tampoc és qüestió de cremar energies massa d’hora.

Sortim del poble per la carretera i al cap d’un km agafem una pista ample que ja d’inici s’enfila amb un desnivell considerable . Intentem agafar el nostre ritme, un ritme còmode. És d’hora però ja es comença a notar amb força la calor fet que farà més dura la cursa. Ens hidratem bé bevent aigua a cada un dels avituallaments que anem trobant repartits al llarg del recorregut.

El km’s van passant, entre pistes amples i corriols estrets, pujades dures i baixades tècniques, transitem per camins no del tot desconeguts que coincideixen, en part, amb el recorregut de la Matagalls-Montserrat. Passem per Les Vendranes i per altres massies de la zona i cap al km 12 tornem a entrar a Vacarisses per tancar el primer “boucle”.

Sortint de nou del poble pugem cap a Torrota que domina el poble des de dalt del turó i tot seguit baixem per un corriol molt trencat que exigeix el màxim dels nostres genolls i quadriceps.

Tot el grup ja s’ha estirat molt i en molts trams de la cursa correm gairebé en solitari, sense que ningú a davant ni ningú que ens apreti per darrera. De tant en tant, en algun dels revolts del camí ens apareixi algun corredor a davant que comença a notar el efectes dels km’s i que acabem atrapant i avançant ja que nosaltres seguim corrent a ritme alegre.

Finalment, després d’un tram de baixada forta i de fer algunes voltes pels carrers de Vacarisses entrem a la meta amb un temps de 2h04m48s

Ha estat una excelent cursa, amb un recorregut variat i una bona organització, i el que és més important, ho hem passat bé i hem disfrutat!

(http://cursavacarisses.corredors.cat/)

Jordi Vilajosana

Joan Font

La Mussara

La Mussara és una cursa cicloturista que té el seu punt de sortida i arribada a Reus.

Aquest any ha sigut la primera edició i ha tingut força èxit, d’aquí Ullastrell hi hem anat 5 ciclistes. En Jordi Simó, Jordi Vilajosana, Xavi Bigordà, Xavi Aloy , i un servidor en Jordi Serra.

Bé us explicaré una mica la nostra escapada; marxem el divendres 23/5 cap a Reus, allà a la fira de congressos es feia l’entrega de dorsals i dels mallots , una de les particularitats d’aquesta cursa és que tots el ciclistes havíem d’anar amb el mateix mallot, cosa que per una banda feia molt goig, però per l’altre era una mica complicat de reconeixe’ns entre tants ciclistes.

La cursa tenia dos recorreguts un de 90 km i un altre de 190 km, i com que aquí a Ullastrell no ens estem de res ens apuntem a la de 190 amb 3200 metres de desnivell, deunidó!!!!.

Bé, després de recollir dorsals i fer una volteta per la fira anem a sopar i a descansar que dissabte ens hem de llevar a les 6 del matí.

Un cop esmorzats preparem les bicis i cap a la línia de sortida, aquí si que els nervis ja comencen a fer de les seves, però l’ambient és molt xulo i de seguida comencem a pedalar en direcció al port de la Mussara. La pujada és cronometrada. En total la cursa té 5 ports de muntanya entre les comarques del Baix Camp i el Priorat. El millor de tot ens ho trobem al km 140 més o menys, que un cop sortim de l’avituallament d´Escaladei ens esperen 4 km i  unes rampes amb un desnivell del 20%.

Aquí si que no hi ha més remei que apretar fort les dents i amunt. Un cop a dalt ja només ens queda acabar de gestionar els 50 km que falten fins a Reus.

Bé, en definitiva una cursa molt xula, llarga i durilla però molt maca, i el millor de tot és haver pogut gaudir de la companyia dels Bikers d´Ullastrell.

Gràcies nois.

Salut i pedals!

 

Escrit per : Jordi Serra

 

 

Sant Pere Sacama

Un any més hem realitzat la tradicional sortida a St. Pere Sacama per acabar l’any de la millor manera.

Un bon nombre de ciclistes locals ens vàrem trobar per iniciar la sortida, que tot i el fred de bon matí, no ens va impedir començar la jornada amb ganes i bon humor.

El recorregut ja clàssic, però no per això poc exigent, amb bones baixades i pujades, ens va conduir fins a coronar l’ermita, on vam gaudir de les bones vistes de la zona i de les “famoses” arcades.

Un cop feta la foto de rigor i comentada la jugada, vam començar el descens fins al poble veí d’Olesa, on tocava parar a esmorzar per carregar les piles.  Allà ens esperava l’ incorporació d’en Jose i en Carles, companys que aquest any, tot i no poder vindre pedalant, tampoc van fallar.

Un cop esmorzats ja vàrem enfilar el tram final amb l’ ascensió cap a Ullastrell. I en arribar al poble, en Pere ens va convidar a una copa de Cava per celebrar la seva recent paternitat.

Per acabar, vam comentar les anècdotes de la sortida i ens vàrem anar acomiadant i programant futures sortides.

Fins a la pròxima!!

Escrit per : Gerard Boixade

Mira la galeria d’imatges