Skip to main content

Pedalada per la Marató de TV3

Uns 20 pedaladors i pedaladores d’Ullastrell, vem anar a passar el gèlid matí a la recòndita població de St.Quirze Safaja,…. aigües a munt del conegut St.Miquel del Fai. La invitació del Francesc era garantia de que no ens faltaria de res, ni als avituallaments, ni a l’esmorzar, ni sobretot en el que li demanem a un recorregut de BTT: paisatge, entreteniment, recons dignes, i sorpreses agradables… el que no recordàvem alguns és que el Francesc està molt fort.

Alguns comentaris dels participants:

– Jo també vaig xalar molt … genial!!!

– Una bona lliçò per aprendre que no s’ha de tenir complexes per baixar de la bici,…. abans o després, sigui com sigui, clar!

– Una pedalada per recordar, quins senders mes guaposss!!!!!

– …paissatges? senders? ja,ja,ja prou feina tenia mirar el terra (es broma!!)

– La companyia genial s’ha d repetir però q sigui per tots els publics eh!!!!

– Una ruta wapisima, durilla i tecnica, sisisi, pero molt wapa.

– A més, no podria anar millor acompanyada, escoltada per l’uri i el zazo!!!!

– El próximo año, yo pago la inscripción y me voy al bar “de pet”.

– Muy xulo el paisaje, los senderos, pero duros de co….., los 33 kms. se me han hecho las largos que una meada en una moto. Y como siempre vuelco, me hago polvo el tobillo y me araño la cara con una zarza.

– Genial la sortideta,.. Qui tingui alguna foto del grup, que la passi, que féiem patxoca!!.

Escrit per: Pere Palet.

Mira la galeria d’imatges

Ascenció al Carlit (2947mts.) França


(Primer cim de veritat, per molts infantils del GMU)

El passat 5 de Setembre del 2010 el Grup de Muntanya Infantil va assolir el Carlit.

Estem parlant de més de 900 mts de desnivell!

El dissabte varem plantar les tendes en un càmping prop de les Bouilloses i el diumenge molt d’hora, amb un fred important (-1º), deixem les lleganyes i agafem les motxilles i cap amunt i falta gent.

Des del cotxe un cérvol impressionant ens dóna el bon dia… i deixem els cotxes sota la presa del llac.

Ben aviat el camí comença a pujar i la roba comença a fer nosa. S’obre el dia, és net i clar, el Carlit encara no es veu, però ja arribem al primer llac i el paisatge ens estimula a tots. Un altre llac, i un altre, aigües netes, transparents, quietes, paratges idíl·lics per quedar-s’hi a passar el dia, però el Carlit ens espera. Els més petits (i els que no ho són tant) ja comencen a tenir gana i parem a esmorzar, anem una mica lents però com que hem sortit d’hora podem fer les parades que calguin.

El Carlit ja ens mira des de molt amunt i molt enllà. Arribem a l’últim llac, una altra paradeta (tirem pedres a l’aigua, fem alguna queixalada…). Ara ja comença el desnivell fort, una primera rampa ens porta a un estanyol mig gelat, moment crític, ja fa mé de 3 hores que caminem i encara ens queden els 3/4h més durs de tota l’ascensió, inclosa la grimpada, per uns quants, motiu d’angoixa.

Durant la grimpada, estem més pendent d’ón ens agafem que del cansament que portem acumulat. Ens agrupem, amb cura de no tirar pedres avall; i els grans pendents dels petits i de nosaltres mateixos anem progressant fins assolir el petit coll que hi ha enmig de les dues puntes del cim, carenejant 5 minuts més el GMU infantil conquereix el cim!

34 muntanyencs, la meitat d’ells de menys de 12 anys érem al cim del Carlit. 34 cares de felicitat, algunes realment emocionades, petons, galetes, abraçades de les bones, moscatell per les galetes, fotos de grup i molta complicitat.

Però encara queda la baixada, així que avall de  dret fins al llac, la desgrimpada per uns quants divertida, per uns altres entretinguda i per la resta matadora. Dinem al llac, els nens juguen (encara no en tenen prou) i es mullen els peus. Els grans es refan estirats a la gespa que voreja el llac.

Encara queden unes 2 hores de baixada, que es fan eternes…

Només falta felicitar-nos a tots pel repte aconseguit i, tornar-hi aviat. Enhorabona i gràcies a tots!

Escrit per: Carles Urpinell.

Mira la galeria d’imatges

Sortida BTT Epic Trail Pirinés


El dijous 27/05/10 sortim uns quants bikers cap a Pont de Suert.

Quedem a les 4 de la tarda al casal per carregar la furgoneta de l’Alberto. Un cop carregades totes les bicis al remolc i ben lligades ens despedim de les famílies i tirem amunt.

El Litos ens té una sorpresa preparada i quant arribem a Tolva ens convida a berenar (pagant cadascú el seu) però val la pena una coca de carbassa que estava de collons!

Un cop tips, tots cap dins de la furgo i fins a Pont de Suert.

Tenim un hotelet reservat que ens tracten molt bé. Descarreguem les bicis  i busquem un lloc per sopar i a dormir d’hora.

Dia 28/05/10

Pont de Suert-La Fortunada (93 Kms.)

Al matí la dona de l’hotel ens prepara un esmorzar, que la veritat no et venen gaires ganes d’aixecar-te de la taula, però l’aventura és l’aventura i a les 8 amb la fresqueta comencem a pedalar.

Com que ve pujada de seguida ens treiem el fred de sobre però al cap de 2 horetes de pedalar tenim companyia, que ens acompanya gairebé tot el dia: “la pluja”.

A mig matí parem a  menjar-nos un bocata y tornem-hi, hem d’anar amb compte perquè el terra és bastant pedregós i com que està molt moll patina bastant. Després de reparar un parell de punxades i anar tots ben molls se’ns fan les 3 de la tarda i abans de coronar el coll de Cullivert trobem un home en un poblet que ens porta a casa seva i ens dóna una mica de dinar, pagant és clar, fem un cafetó per escalfar una mica el cos i tornem-hi.

Segueix plovent i nosaltres seguim pujant, això no s’acaba mai; és bastant dur però arribem tots a dalt, descansem una mica i seguim. Quant ja gairebé arribavem al poble de la Fortunada, en una baixada molt ràpida i de molta pedra, l’Alberto rebenta la roda de darrera i ha d’acabar l’etapa caminant. Sort que només l’hi queden un parell de Kms.

Ja som a l’hotel, després de la dutxa i de le cerveseta toca revisar totes les màquines que tenen problemes, un el canvi, l’altre la roda, etc… però tot sol.lucionat.

Sopar i dormir.

Dia 29/05/10
La Fortunada-Castejón de Sos (78 Kms.)

A les 8 del  matí després d’esmorzar agafem les màquines i comencem a pedalar.

Però avui els problemes comencen aviat, la roda de la bici del Simó fa molt soroll i fins i tot tenim dubtes de si pot continuar, però amb una mica d’oli tot s’arregla i seguim, fem uns quants kms d’asfalt fins que ja agafem una pista ampla i planeta per arribar al famós poble de Plan.

Sellem la credencial amb un hostal i seguim, però el Litos se n’adona que s’ha deixat les ulleres 5 km enrere i les ha d’ anar a buscar i com que som bons companys no l’esperem i anem tirant. Vénen unes rampes molt dures per sortir del poble i comença la pujada al refugi de Biadós molt llarga però molt xula, i quant arribem a dalt la vista és brutal. Aprofitem per dinar al refugi i continuem; una mica de baixadeta i tornem a pujar el coll de l’Espina. La pujada no és tan llarga com la de Biadós, però arribem fins als 1883 metres i això les cames ho noten. Baixada molt llarga, paisatges preciosos fins arribar a la pujada del port de Sahún 2000 metres. Collons!! quina pujada, no s’acaba mai, però anem fent, uns més bé que d’altres, fins arribar a dalt, foto de grup amb neu inclosa.

La veritat és que després del gran esforç, les vistes s’ho valen.

I ara ja sí, tot baixada fins arribar a l’hotel de Castejón de Sos.

Netejem una mica les bicis, ens instal.lem a l’hotel, dutxa, cerveseta i classe de mecànica: reparar rodes, frenos, etc… tot esperant l’hora de sopar.

Sopem força bé i a dormir, que després d’una etapa com la d’avui tots ho estem desitjant.

Dia 30/05/10

Castejón de Sos-Pont de Suert  (55 Kms.)

Avui ja és l’últim dia de l’excursió, i en principi havia de ser el més dur;  ja que la ruta original ens feia pujar cap a Cerler per acabar pujant al punt més alt de tota la ruta: el pic de Basibé de 2283 metres. Però per sort nostra la neu no ens hi deixa pujar i ens modifiquen la ruta.

Sortim de Castejón i ens trobem un pujada duríssima i amb molta pedra, que acabem pujant tots caminant, però va bé per treures el fred i la son de sobre. Arribem al poble de Bisurri, fem una mica de carretera asfaltada i parem al camping del poble de les Paules a esmorzar.

Sortim ben tips i seguim pujant fins al coll de Fades per arribar al poble de Neril (punt més alt de l’etapa). Una mica de baixada fins a Ardanué, seguim baixant i això no és gaire bo, ja que després ja sabem que passa, arribem al punt més baix de l’etapa, agafem la N-260 i ara sí, pujada asfaltada, però bastant durilla i llarga per arribar a Castanesa que és el punt on empalma amb la ruta original. Passem pel poble de Ardanui i tirada bastant ràpida, però molt enfangada, hi ha qui trenca la cadena un parell de Kms abans d’ arribar a Pont de Suert, però com que hi ha molt companyerisme l’empenyem una mica i arribem tots a Pont de Suert.

Recollim el maillot que ens hem guanyat, carreguem les bicis al remolc, una dutxa , un bon dinar i cap a Ullastrell que hi falta gent.

I els 8 valents són :

Alberto, Litos, Xavi Bigordà, Jordi (Vili), Oriol, Enric, Jordi Simó i Jordi Serra.

Escrit per: Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges