Pel camí anem discutint, entre d’altres interessants converses (i trencar una mica el son), si Pessons, o Pedrons, o Cubil,…. Al final, el Montmalús és qui, ens deleitarà amb una neu excel.lent, un paisatge increïble i un descens prou interessant.
Arribem bé de temps al pàrquing de Grau Roig, i ens donem el luxe d’esmorzar calentonets a la cafeteria,… Ja toquem neu i, per tant, no tenim tanta pressa!

Ens acostem a la pala del coll, la neu s’endureix i obliga a plantejar-se les ganivetes. Arribem ràpid al coll, ,la darrera pala, que es mostra desafiant, amb un bon gruix de neu, però cap traça d’esquís, ens crida, … i ho fa amb força. Així que no ens els descalcem: si portem els esquis als peus,… estem més segurs! i ens enfilem seguint el curs de la carena, amb l’orella posada a cada pas per si notem qualsevol cosa que no ens agradi. Però tot rutlla, avui, no pot ser de cap altra manera, i amb 10 minutets més, som al cim.
Pujant ja ho intuïem, però des de dalt, tot es veu més clar: ni un núvol, sol sol brilla per damunt de l’espectacle que, altra vegada, ens ofereix el Pirineu,…

Vigilant amb els genolls, però gaudint de la neu, la pendent, el sol, els crits de plaer,… ens deixem lliscar ràpidament pendent avall, buscant la millor neu, la màxima pendent,…
El primer tram de la pala del coll està plena de pedres que hem de sortejar, però després,… lliscar, notar, saltar, girar,… Gaudir! … Com ens agrada portar la gravetat als peus i fer-la entendre amb la neu i els esquís!

El passat 8 de gener, a les 8 h. del matí, el Grup de Muntanya d’Ullastrell va organitzar la clàssica sortida en BTT a Sant Pere Sacama.

Érem una bona colla, més que l’any passat. El temps ens va acompanyar positivament durant la ruta.El punt de sortida era el Padró, es baixava pel camí de Can Costa fins arribar a la riera i ,des d’allà, enfrontàvem el trenca-cames de Ribes Blaves fins arribar a la carretera d’Olesa a Viladecavalls. Després de circular uns metres per ella, començàvem la pujada a Sant Pere. A l’ arribar a l’ermita: la foto de grup i avall, cap a Olesa. Allà: esmorzar als “Salistes”, i en acabar l’entrepà, el cafetó i la xerrada, començàvem el camí de tornada per la carretera de Martorell, la “Chopera”, Can Puig i fins al poble. A l’arribada ,una clareta al Casal i cap a casa. Una bona passejada.

Escrit per: Gerard Espel

 

 
Video Sant Pere Sacama 2003

Un parell de membres del Grup de Muntanya, el Climent Palet i el Jordi Garreta, hem participat durant el 2011 al Circuit Català de Curses de Muntanya que organitza la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).

El Circuit comprenia un total de 8 curses, que s’han celebrat des d’abril fins a novembre a diferents punts de Catalunya: V Cursa de Muntanya de Sanaüja (la Segarra), XII Cursa de Muntanya de Sant Amand (Ripoll), XI Cursa de Muntanya de Paüls (Tortosa), VII Burriac Atac (Vilassar de Mar), V Pujada al Montsià (Alcanar), II Trail Montroig (Balaguer), XVII Marató de Muntanya de Catalunya (Sant Llorenç Savall) i IX Cursa de Muntanya Castell de Burriac (Argentona).

Han sigut curses d’entre 20 i 42 km de distància, amb desnivells acumulats que anaven dels 2.000 m. fins als 4.000 m. Se sumaven les puntuacions obtingudes segons la classificació a cada una de les curses, i en el quadre final només puntuaven les sis millors classificacions de cada corredor.

Vam començar el circuit el 10 d’abril a Sanaüja, en una cursa molt maca per les terres de castells de la Segarra, que tot i no tenir desnivells molt importants, era un autèntic trencacames per un terreny escarpat amb corriols que obligaven a grimpar en diverses ocasions. En la classificació general, poca cosa més podíem fer que acabar dignament i amb temps presentables, perquè són curses amb molt bon nivell de corredors (no oblidem que la selecció catalana és la campiona del món actual de la disciplina, per exemple), però en les classificacions per categories vam quedar força amunt: el Climent, 5è de Masters (a partir de 50 anys), i el Jordi, 6è de Veterans (de 40 a 50 anys). A més d’aquest bon resultat, el gran ambient i organització de la cursa, i l’espectacularitat del recorregut, ens van animar a seguir competint al circuit.

Realment en totes les curses que hem fet hem gaudit a fons de la natura la muntanya, i hem tastat el millor (i el pitjor) d’aquest esport: matinades, caigudes, fred, calor, pluja, fang, rampes, lesions, pujades inacabables, agonia, defalliments, dolor… vaja, que ha estat xulíssim!

Cal destacar que el Climent ha estat un dels pocs corredors (per no dir l’únic) que ha participat i acabat en totes i cadascuna de les 8 curses del circuit, els que us dediqueu a la muntanya ja sabeu la dificultat i el mèrit que té aquesta regularitat en aquest tipus de competició tan exigent i on les lesions o els abandonaments no són gens estranys.
Per la part del Jordi , els problemes a la cadera, i sobretot, una tendinitis que va estar arrossegant tot l’estiu i tardor, li van impedir disputar les 2 curses del setembre, i encara que amb problemes, va poder completar el mínim de 6 que es necessitava per puntuar en la classificació general.

Així, vam arribar a l’última cursa, la del Castell de Burriac, amb sortida i arribada a Argentona i un recorregut molt exigent de 24 km per la Serralada Litoral, el passat 13 de novembre. El Climent ja tenia assegurat el tercer lloc a la categoria Master, sumant els seus millors 6 resultats, i el Jordi s’ho jugava tot ja que necessitava una bona classificació per entrar també al podi de Veterans. Va ser una cursa feta a tope, en un dia amb pluja i boira que afegia encant al recorregut, i vam complir força bé: el Jordi, 5è Veterà (30 de la general), i el Climent 4t Master (54 de la general).

Al final tots dos vam aconseguir entrar al podi de la classificació final de les nostres categories: el Jordi, 3r de Veterans (i 9è a la general), i el Climent, 3r de Masters (i 14è a la general). La nostra regularitat, en acabar sempre les curses en què hem participat (8 el Climent, i 6 el Jordi) en posicions destacades, ha estat la clau.

A més, l’Associació Esportiva Ullastrell ha acabat en la posició 28 de la classificació per entitats, fet que cal destacar si tenim en compte que al Circuit Català hi han pres part representants de més de 160 entitats excursionistes, amb el que hem acabat al davant de centres força coneguts i de molt renom.

Ha estat un any molt maco, ens ho hem passat molt bé i hem xalat com xavals, però també hi ha hagut moments durs… Enguany repetirem, i potser s’hi anima algú més!!

Escrit per: Jordi Garreta.

El dia 26/12/11, hi va haver la cursa del bolet.
El recorregut comença dalt de la piscina, amb una pujada molt forta, es passa per la carretera, s’arriba a l’heliport, i allà comença el camí de terra, va baixant passant per la Masia de Can Palet i pel Bolet( lloc de pic-nic) després va planejant i passat el pont comença la pujada.
El Bartomeu Anglada cada any es posa dalt de la pujada dels gossos per fer una foto a tots els corredors que passen. Continua el recorregut fins a la carretera (sota el cementiri) i s’entra a Ullastrell per la carretera del Suro, i ara ja torna a ser pla i baixada fins a la pista, on s’acaba amb un arc inflable gegant. En total 6 Kms. amb bastant desnivell.
A l‘arribar a Ullastrell molta gent anima pels carrers i a la meta; això ajuda bastant .
També ajuda el dia, ni molta calor ni molt fred.
El 1r és en Just Sociats que fa la cursa amb 00:19:11, el 2n Bernat Monter amb 00:19:20, i 3r Mohamet Saffar amb 00:20:00. Un total de 208 corredors, récord de participants!
Va ser dur, però molt divertit!

Escrit per: Robert Urpinell Aynés

Mira la galeria d’imatges

Descarrega’t la classificació

Btt per el Moianès

Dilluns dia 5 de desembre, estem disposats a fer un altra ruta amb Btt baixada del wikiloc per en Xavi Bigordà. Avui ens vol portar fins el Moianès, per fer una ruta de 61 Kms i 1200m de desnivell positiu.
Sortim d’Ullastrell a les 8 del matí amb cotxe fins a Monistrol de Calders, esmorzem al bar del Restaurant del poble, preparem les Btt’s i tot el material de navegació.
Sortim a pedalar les 9:45, la temperatura és freda, amb el sol i les pujades aviat agafarem calor. Seguim el track que ens portarà per una pista del GR, travessem tot un seguit de boscos humits, sentim molta olor a bolets, no podem deixar de mirar a les vores per si detectem algun bolet, finalment l’inspiració boletaire del Jordi Serra li fa veure un rovelló des de la Btt, falsa alarma no era un rovelló. Aquestes pistes ens portaran fins a Castellterçol, travessem el poble, fem una mica de carretera que ens portarà fins a Castellcir, anem pujant per unes pistes fins el castell de Castellcir on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca, ja portem uns 25 Kms i 900m de desnivell. El Xavi vol fer fotos panoràmiques dels paratges de la zona. Continuem pujant per més pistes, estem entre Moià i Centelles, passem per algun sender curt empedrat i més boscos fins a trobar el poble de Collsuspina. Sortim del poble, passem per un seguit de senders molt divertits amb els colors de tardor i una verdor de la molsa humida, passem per la Cova del Toll i Cova Morta, tot un seguit de pistes, més boscos i algun corriol, ja portem 60 Kms, són quasi les 3 de la tarda i encara no arribem.
Per fi ja som a Monistrol de Calders, són les 3 i 15 de la tarda, anem de pet al restaurant per poder fer un dinar molt merescut per tots. Hem fet 67 Kms 1740 m de desnivell positius i amb la satisfacció d’haver disfrutat d’uns paratges moianesos.

Escrit per : Jordi Simó

Mira la galeria d’imatges

Track gps

- Bé doncs, tot sembla bé per poder fer el Pic de la mala Dona.

- ¿Quedem aquest dissabte dia 3 de desembre?

- Fet!… em pensava que havies anat al Bastiments diumenge passat!

- sí,… i què!?

És molt fàcil quedar per anar a fer una foquejada quan ens coneixem perfectament…. no hem ni de parlar que la sortida s’acabarà amb un bon plat a taula, on comentarem el que en el silenci de la pujada, a cada passa de l’esquí,… haurem anat barrinant.

Això de l’esquí de muntanya eixampla l’esperit i ens oxigena amb l’aire més pur… ens refresca les idees….

L’itinerari és molt senzill. Per darrera la cafeteria de Vallter2000 ens enfilem cap a la dreta fins al coll que ens portarà a l’avantcim d’Ombriaga. Descobrirem el Canigó amagat darrera la carena fronterera que trepitgem. Arribat al cim del Pic de la Dona reposarem, rossegarem alguna cosa bo i gaudint del paisatge: massís del Canigó a llevant, Baciver+Bastiments+Gra de Fajol a ponent …. queda clar que algun dia, més rodats, farem tota aquesta carena d’Ulldeter. Seria lo seu.

El descens ben fàcil cap  a l’altre coll a mig camí de l’Esquena de l’Ase que domina Vallter, …. i allà avall (com podeu veure als vídeos, la neu força dura,…. i atrotinada de les traces dels dies anteriors).

Aquest cim és ideal per iniciar la temporada. Ara sí que li podem treure el nom de ‘mala dona’ després d’haver-lo planificat ascendir unes 4 vegades. Per fi, ja el tenim al sac!!! Aquest any siiiiii!!!… a veure com anirà aquesta temporada….

Escrit per : Pere Palet

Mira la galeria d’imatges

BASTIMENTS-ESQUÍ DE MUNTANYA, 27 DE NOVEMBRE DE 2011

No hem pogut esperar més. Ens havien parlat de la neu que va caure a la zona de Vallter  i  l’Anna, en Jordi Simó  i  en Carles Jiménez  ho hem anat a comprovar.

És pot dir que per l’època de l’any “BRUTAL”,  molta neu, bona qualitat i cap perill.

El dia fascinant,  ni fred ni calor, bon ambient, “ mai hem vist tanta gent fent esquí de muntanya junts sense ser cap competició” i bona companyia.

Tres components  del GRUP DE MUNTANYA D’ULLASTRELL, hem inaugurat la temporada, que esperem sigui llarga, amb molta neu i bons moments de muntanya compartits amb vosaltres.

Esperem que aquestes fotos us facin agafar ganes de neu i de bon rotllo!!!

Bon hivern i bona neu…

Escrit per : Carles Jiménez

Mira la galeria d’imatges

Via Ferrada de les Baumes Corcades, dia 13 de novembre de 2011

Diumenge al matí, cinc companys, en Toni Rodríguez, la Isaura Sans, la Marta Coll, en Jordi Simó i l’Anna Graell, sortim en direcció a Centelles. Busquem un bar per menjar-nos l’entrepà i fer un cafetó. El dia s’ha llevat núvol i hi ha boira baixa.

Després d’esmorzar anem en direcció al pàrking de la via ferrada, ens equipem amb l’arnés, casc i dissipador i ens posem en marxa. Uns 15 minuts caminant fins a peu de via. Al arribar a l’inici de la ferrada trobem cua, de fet el pàrking estava ple de cotxes. Esperem el nostre torn i comencem a pujar per la via molt ben equipada. Fem un primer tram força vertical i arribem a una esplanada que diuen que és un autèntic mirador, però nosaltres el que veiem és un mar de núvols, tot queda cobert per la boira.

Ens retrobem amb la Marta, que ha pujat pel camí.  Ens apropem a la franja de roca amb unes balmes plenes de forats. Aquesta franja de roca dona nom a la ferrada, la via ferrada de les  Baumes Corcades. Tornem a trobar la paret equipada i a pocs metres ja trobem el rètol que indica el pont nepalí. La Isaura ho té clar, cap amunt! Els demés fem un flanqueig per sota el pont i l’esperem on s’acaba aquest i on es tornen a trobar les dues vies. Comença a plovisquejar!  Al pont hi ha cua per passar. Mentrestant, nosaltres trobem el llibre de registre de la via i deixem constància del nostre pas. Després d’una estona d’espera ja veiem la Isaura que comença a avançar. I en un plis ja és a l’altra costat! les seves paraules: “fa més ‘yuyu’ mentre t’esperes que quan hi ets!”.

Ara ja plou amb més intensitat, tota aquella boira baixa ha pujat i està deixant anar un bon ruixat. Continuem per la franja de roca balmada fins que trobem dues noves possibilitats de via: una que puja i l’altra que baixa, les dues  ben equipades. Tirem avall amb molt de compte, ja que està força mullat. Caminem una miqueta fins a trobar a mà dreta el tram més difícil de la ferrada “ l’esperó de la Tosquera”, el qual deixem pendent per un altra dia que no plogui. Tirem a l’esquerra pel tram més fàcil fins a trobar un pla i per avui ja hem acabat; continua plovent i decidim baixar per la pista asfaltada que ens porta fins al pàrking. Però la via no s’ha acabat, més amunt queda l’últim tram de la ferrada el qual condueix al turó del Puigsagordí (972 mts.) i que també quedarà pendent per la pròxima ocasió.

I per finalitzar la nostra aventura un bon dinar al restaurant “Les Brases” (Centelles); una bona escudella amb pilota que ens refarà de la mullena, i una molt bona companyia.

Gràcies a tots.

Escrit per: Anna Graell

Volta al Priorat amb Btt

Dimecres 9 de Novembre, tres privilegiats, el Jordi Simó, el Jordi Serra i el Xavi Bigordà marxem a les 7h del matí cap a Porrera (Priorat) per fer una ruta en btt. La ruta l’hem baixat de wikiloc, així que no sabem amb què ens trobarem.

Després d’esmorzar un entrepà al Cafè Antic de Porrera, on el Lluís Llach hi passa estones de tertúlia, i amb una temperatura ideal per anar amb bici, comencem a pedalar. El primer tram fins a Torroja del Priorat transcorre per una carretera sense trànsit, amb unes pendents que ens fan entrar ràpidament en calor. Les vistes de les vinyes a banda i banda de la carretera són espectaculars amb els colors típics de les fulles a la tardor. Un cop passat el petit poble de Torroja agafem una pista que ens porta fins a Escaladei, on en un magnífic enclavament al peu del Montsant hi ha les ruïnes de la Cartoixa.
Un cop fetes les fotos de rigor, de treure’ns roba i d’hidratar-nos una mica continuem per una pista que s’enfila força fins a Morera de Montsant, així que cadascú agafa el seu ritme (el del Jordi Serra una mica més alt que el nostre….) i paciència que són uns quants quilòmetres! Una vegada a dalt, i després de despistar-nos una mica del gps, agafem una pista de baixada (ja era hora!!) en direcció Arbolí. A l’arribar al poble, i després de fer un altre bon tros de pujada busquem una font, portem ja gairebé 50 kms i la calor comença a apretar. Per sort la trobem i amb un bon raig d’aigua fresca, que ens refresca i ens fa agafar forces pel tram final.
Ens queden uns 20 kms i sabem que els últims 10 kms són de baixada, així que mentalment ja em penso que això està fet. Però clar, tot no pot ser tan bonic, i el tram fins al Coll d’Alforja a mi personalment se’m fa etern, resseguint una carena amb molts trams amb lleugera pujada però on les cames ja estan tovetes…… I per fi el martiri s’acaba en forma de plàcida baixada, encara que amb un petit error d’orientació, fins a Porrera. Allà, altra vegada al Cafè Antic disfrutem d’un merescut dinar regat amb vi batallador de la terra, on surten noves idees per una propera ruta per la zona amb la flaca……
En resum, 70 kms de btt en bona companyia gaudint d’uns paratges impressionants…..FANTÀSTIC!!!!!!

Escrit per Xavi Bigordà

Mira la galeria d’imatges

Són les 8 del matí i ens trobem tots al Padró d’Ullastrell, punt de trobada dels ciclistes del poble, per tal d’assistir a la popular Montserratina, diada especial per tancar la temporada de la bicicleta de carretera.
Aquí estem doncs, l’Oriol Font, el Jordi Simó, el Jose Zazo, el Xavi Bigordà, el Jordi Serra, l’Enric i jo, la Sílvia. Per mi, la primera vegada en assistir a aquesta diada, per ells, un any més seguint la tradició.
Segons la tradició, consisteix en pujar en bicicleta fins a dalt de tot del Monestir de Montserrat, però no per menys, decidim ampliar la ruta i passar primer per Terrassa, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i finalment arribada al Monestir de Montserrat, on després de fer-nos la foto de grup, recollirem el pin commemoratiu de la trobada.
Són centenars o inclús podria dir, milers, els ciclistes que trobarem pujant i baixant del Monestir  gaudint de l’esport que, a tots els que ens trobem aquí, ens apassiona.
Un cop hem fet el descens de Montserrat, com també mana la tradició ciclista, un bon esmorzar per tal de recuperar forces i comentar les “batalletes” que han succeït durant la ruta.
Tornarem doncs passant per Vacarisses, Olesa i després d’alguna que altre batalla… ascens cap al nostre poble per la mítica pujada del Suro que, per a mi, després de més de 80km al ritme d’aquests nois, que ben us asseguro que estan molt forts, última pujada bastant cansada, sort n’he tingut d’algun que altre cop de mà…
Arribada a Ullastrell, 90km que porten les meves cames!!! (89km realment, però sempre queda més maco arrodonir fins als 90km), i de cap  al Casal, on ens esperen les parelles i amics, per tal de fer un bon vermut abans del dinar.
Molt bona ruta, però sobretot,  immillorable companyia.

Escrit per : Sílvia Soriano Foses.