Skip to main content

Andalucia Bike Race

L´Ullastrenc Xavier Mundet de l’equip de raids Cambrils Grup Les Barques va estar present a la prova mes important d´Espanya i reconeguda per la UCI la “Andalucia Bike Race”.

La setmana del 26 de Febrer al 2 de Març, van prendre part a la segona edició de l’Andalusia Bike Race, la prova de BTT per etapes més important de l’Estat. La competició comptava amb un pròleg i 5 etapes, on van participar-hi 218 equips de 22 països diferents, esdevenint un referent de la mountain bike a nivell internacional.  La victòria absoluta de la prova va ser per l’equip Merida Multivan, format pel ceretà campió del món Josep Antoni Hermida i l’holandès Rudi Van Houts, amb un temps total de 16 hores 33 minuts, dominant la prova des del mateix pròleg.

Pel que fa a la participació dels esportistes de l´equip cambrilenc, l’equip format per Xavier Mundet (40 – Ullastrell) i Jose Fuentes (42 – Terrassa) va classificar-se 57è a la categoria master, molt a prop de bikers de reconegut prestigi internacional, amb un temps total de 25h i 24 minuts, una categoria disputadíssima on destacava la participació de molts esportistes locals que coneixien molt bé el terreny.

També s’ha de destacar la bona organització i una gran companyia entre tots els participants, necessària per completar els 450 quilòmetres totals de recorregut i 11.500 metres de desnivell acumulat, on els bikers van trobar condicions tant diverses com la calor intensa dels alzinars de les primeres etapes de Còrdova, el paisatge càrstic i semi-desèrtic de Priego de Córdoba, o la neu que encara quedava acumulada a les muntanyes de Jaén des de l’última onada de fred.

Mes informaciò:

http://www.andaluciabikerace.com/

http://cambrilsgruplesbarques.blogspot.com/

Escrit per : Xavier Mundet

Sant Pere Sacama


El passat 8 de gener, a les 8 h. del matí, el Grup de Muntanya d’Ullastrell va organitzar la clàssica sortida en BTT a Sant Pere Sacama.

Érem una bona colla, més que l’any passat. El temps ens va acompanyar positivament durant la ruta.El punt de sortida era el Padró, es baixava pel camí de Can Costa fins arribar a la riera i ,des d’allà, enfrontàvem el trenca-cames de Ribes Blaves fins arribar a la carretera d’Olesa a Viladecavalls. Després de circular uns metres per ella, començàvem la pujada a Sant Pere. A l’ arribar a l’ermita: la foto de grup i avall, cap a Olesa. Allà: esmorzar als “Salistes”, i en acabar l’entrepà, el cafetó i la xerrada, començàvem el camí de tornada per la carretera de Martorell, la “Chopera”, Can Puig i fins al poble. A l’arribada ,una clareta al Casal i cap a casa. Una bona passejada.

Escrit per: Gerard Espel

Video Sant Pere Sacama 2003

Btt per el Moianès

Btt per el Moianès

Dilluns dia 5 de desembre, estem disposats a fer un altra ruta amb Btt baixada del wikiloc per en Xavi Bigordà. Avui ens vol portar fins el Moianès, per fer una ruta de 61 Kms i 1200m de desnivell positiu.
Sortim d’Ullastrell a les 8 del matí amb cotxe fins a Monistrol de Calders, esmorzem al bar del Restaurant del poble, preparem les Btt’s i tot el material de navegació.
Sortim a pedalar les 9:45, la temperatura és freda, amb el sol i les pujades aviat agafarem calor. Seguim el track que ens portarà per una pista del GR, travessem tot un seguit de boscos humits, sentim molta olor a bolets, no podem deixar de mirar a les vores per si detectem algun bolet, finalment l’inspiració boletaire del Jordi Serra li fa veure un rovelló des de la Btt, falsa alarma no era un rovelló. Aquestes pistes ens portaran fins a Castellterçol, travessem el poble, fem una mica de carretera que ens portarà fins a Castellcir, anem pujant per unes pistes fins el castell de Castellcir on hi ha l’ermita de Sant Martí de la Roca, ja portem uns 25 Kms i 900m de desnivell. El Xavi vol fer fotos panoràmiques dels paratges de la zona. Continuem pujant per més pistes, estem entre Moià i Centelles, passem per algun sender curt empedrat i més boscos fins a trobar el poble de Collsuspina. Sortim del poble, passem per un seguit de senders molt divertits amb els colors de tardor i una verdor de la molsa humida, passem per la Cova del Toll i Cova Morta, tot un seguit de pistes, més boscos i algun corriol, ja portem 60 Kms, són quasi les 3 de la tarda i encara no arribem.
Per fi ja som a Monistrol de Calders, són les 3 i 15 de la tarda, anem de pet al restaurant per poder fer un dinar molt merescut per tots. Hem fet 67 Kms 1740 m de desnivell positius i amb la satisfacció d’haver disfrutat d’uns paratges moianesos.

Escrit per : Jordi Simó

Mira la galeria d’imatges

Track gps

Volta al Priorat

Volta al Priorat amb Btt

Dimecres 9 de Novembre, tres privilegiats, el Jordi Simó, el Jordi Serra i el Xavi Bigordà marxem a les 7h del matí cap a Porrera (Priorat) per fer una ruta en btt. La ruta l’hem baixat de wikiloc, així que no sabem amb què ens trobarem.

Després d’esmorzar un entrepà al Cafè Antic de Porrera, on el Lluís Llach hi passa estones de tertúlia, i amb una temperatura ideal per anar amb bici, comencem a pedalar. El primer tram fins a Torroja del Priorat transcorre per una carretera sense trànsit, amb unes pendents que ens fan entrar ràpidament en calor. Les vistes de les vinyes a banda i banda de la carretera són espectaculars amb els colors típics de les fulles a la tardor. Un cop passat el petit poble de Torroja agafem una pista que ens porta fins a Escaladei, on en un magnífic enclavament al peu del Montsant hi ha les ruïnes de la Cartoixa.
Un cop fetes les fotos de rigor, de treure’ns roba i d’hidratar-nos una mica continuem per una pista que s’enfila força fins a Morera de Montsant, així que cadascú agafa el seu ritme (el del Jordi Serra una mica més alt que el nostre….) i paciència que són uns quants quilòmetres! Una vegada a dalt, i després de despistar-nos una mica del gps, agafem una pista de baixada (ja era hora!!) en direcció Arbolí. A l’arribar al poble, i després de fer un altre bon tros de pujada busquem una font, portem ja gairebé 50 kms i la calor comença a apretar. Per sort la trobem i amb un bon raig d’aigua fresca, que ens refresca i ens fa agafar forces pel tram final.
Ens queden uns 20 kms i sabem que els últims 10 kms són de baixada, així que mentalment ja em penso que això està fet. Però clar, tot no pot ser tan bonic, i el tram fins al Coll d’Alforja a mi personalment se’m fa etern, resseguint una carena amb molts trams amb lleugera pujada però on les cames ja estan tovetes…… I per fi el martiri s’acaba en forma de plàcida baixada, encara que amb un petit error d’orientació, fins a Porrera. Allà, altra vegada al Cafè Antic disfrutem d’un merescut dinar regat amb vi batallador de la terra, on surten noves idees per una propera ruta per la zona amb la flaca……
En resum, 70 kms de btt en bona companyia gaudint d’uns paratges impressionants…..FANTÀSTIC!!!!!!

Escrit per Xavi Bigordà

Mira la galeria d’imatges

Montserratina 2011

 

Són les 8 del matí i ens trobem tots al Padró d’Ullastrell, punt de trobada dels ciclistes del poble, per tal d’assistir a la popular Montserratina, diada especial per tancar la temporada de la bicicleta de carretera.
Aquí estem doncs, l’Oriol Font, el Jordi Simó, el Jose Zazo, el Xavi Bigordà, el Jordi Serra, l’Enric i jo, la Sílvia. Per mi, la primera vegada en assistir a aquesta diada, per ells, un any més seguint la tradició.
Segons la tradició, consisteix en pujar en bicicleta fins a dalt de tot del Monestir de Montserrat, però no per menys, decidim ampliar la ruta i passar primer per Terrassa, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i finalment arribada al Monestir de Montserrat, on després de fer-nos la foto de grup, recollirem el pin commemoratiu de la trobada.
Són centenars o inclús podria dir, milers, els ciclistes que trobarem pujant i baixant del Monestir  gaudint de l’esport que, a tots els que ens trobem aquí, ens apassiona.
Un cop hem fet el descens de Montserrat, com també mana la tradició ciclista, un bon esmorzar per tal de recuperar forces i comentar les “batalletes” que han succeït durant la ruta.
Tornarem doncs passant per Vacarisses, Olesa i després d’alguna que altre batalla… ascens cap al nostre poble per la mítica pujada del Suro que, per a mi, després de més de 80km al ritme d’aquests nois, que ben us asseguro que estan molt forts, última pujada bastant cansada, sort n’he tingut d’algun que altre cop de mà…
Arribada a Ullastrell, 90km que porten les meves cames!!! (89km realment, però sempre queda més maco arrodonir fins als 90km), i de cap  al Casal, on ens esperen les parelles i amics, per tal de fer un bon vermut abans del dinar.
Molt bona ruta, però sobretot,  immillorable companyia.

Escrit per : Sílvia Soriano Foses.

 

3ª Edició Pujada a Serra-Seca

 

3ª Edició Pujada a Serra-Seca.

Dissabte 16/07/11 uns quants flipats per la bici ens llevem a les sis del matí per anar fins a Solsona a fer una volteta pel Solsonès.

A les 8 del matí ja som a Solsona, ens mengem un entrepà que ens hem portat fet de casa, tot i que hi ha qui això de menjar-se un sanwich no l’hi agrada gaire.

Però bé, després de fer un cafetó sortim la colla dels “naranjitos” cap al port de Serra-Seca. Fem uns kms. planets i de baixada arribant al Pont del Clop, ens agrupem tots, i comença la festa, tothom busca la seva posició per fer la pujada al port de Serra-Seca de 1ª categoria. I mentre pujes i vas veient el nom d´un tal Contador escrit al terra, penses “ Collons com puja! “, però els  d´Ullastrell no ens arruguem fàcilment i de mica en mica ens plantem tots a dalt.

Fem la foto de grup al monument que hi ha en honor al Tour de França que hi va

passar fa tres anys, després sortim en direcció a Coll de Jou. També ens acompanya el Curro que, a part de portar-nos els paquets, va fent unes fotos xulíssimes!!!

La pujada fins a Coll de Jou no és molt dura, però a algú l’hi agafa una mica per sorpresa i se l’hi fa bastant llarga.

Desprès de Coll de Jou els especialistes en descens agafen posició i avall cap a Sant Llorenç dels Morunys. Baixada llarga i rapidíssima, travessem Sant Llorenç  fem un trosset arran del pantà de la Llosa del Cavall i tornada a Solsona.

Ens plantem a Solsona amb 84 kms. a les cames, fem una cerveseta i avall cap al poble que ens esperen les famílies i una fideuà a la piscina que ens serveix per acabar un dia rodó.

Salut i Pedals!

Escrit per : Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges

Entre vinyes

El passat 28 de maig es va dur a terme la I sortida en BTT entre Ullastrell i Sant Salvador.

A 1/4 de 7 del matí el Jordi Simó, el Laurent Pellois, l’Esteve Palet i l’Edu Giménez ens vam trobar a la Peça per començar la nostra ruta cap a la platja de Sant Salvador.
La ruta va començar bé, tot i que el corriol del cementiri amb les últimes plujes estava força brut (Litus, a veure si li fots una bona neteja collons!!). Vam arribar a Martorell baixant per Can Puig, i des d’allà vam posar rumb cap a Sant Sadurní d’Anoia.  Aquets primers 26 km van ser molt suaus. A mesura que ens apropàvem a la ciutat del cava, el paissatge s’anava tenyint del verd intens de les fulles de les vinyes.
Un cop a Sant Sadurní, la següent etapa ens portaria a Sta. Margarida i els Monjos. He de dir que tot i que la ruta anava en gran part del seu recorregut a la vora de la AP-7, allà a on arribava la vista tot eren vinyes. Espectacular!!
Eren les 10 del matí quan arribàvem a Sta. Margarida i els Monjos. Veient el bon ritme que portàvem (ja haviem fet 48 kms dels 73 totals), per unanimitat es va decidir entaular-nos per fer un petit àpat. Entre queixalada i queixalada vam trucar a les dones per dir-lis que ja anaven tard, doncs a molt estirar no ens quedava més d’1h i mitja per arribar. Per variar i sent fidels als costums ullastrellencs, la 2ª part de “l’expedició” portava mitja hora de retard.
Un cop esmorzats i ja amb les forces renovades, ens vam posar en marxa per completar l’última part del recorregut. Des de Sta. Margarida vam anar cap a l’Arboç i des de l’Arboç cap a El Vendrell. Un cop a El Vendrell vam fer l’últim sprint fins a arribar a Sant Salvador, destí final de la nostra petita aventura, entre vinyes.
Ja per acabar trobada amb les famílies, “foto finish” i com que ho vam fer molt bé, fideuà, arrós negre, una mariscada i bon beure per acompanyar (era un presagi del que ens esperava a la nit per la champions…).
En resum, vam passar una bona estona, tan fent el recorregut (molt assequible per tothom), com dinant amb les notres famílies. Fins a la propera.

Salut i pedals.

Escrit per : Eduard Giménez.