Skip to main content

Via Ferrata “Baumes Corcades”

Via Ferrada de les Baumes Corcades, dia 13 de novembre de 2011

Diumenge al matí, cinc companys, en Toni Rodríguez, la Isaura Sans, la Marta Coll, en Jordi Simó i l’Anna Graell, sortim en direcció a Centelles. Busquem un bar per menjar-nos l’entrepà i fer un cafetó. El dia s’ha llevat núvol i hi ha boira baixa.

Després d’esmorzar anem en direcció al pàrking de la via ferrada, ens equipem amb l’arnés, casc i dissipador i ens posem en marxa. Uns 15 minuts caminant fins a peu de via. Al arribar a l’inici de la ferrada trobem cua, de fet el pàrking estava ple de cotxes. Esperem el nostre torn i comencem a pujar per la via molt ben equipada. Fem un primer tram força vertical i arribem a una esplanada que diuen que és un autèntic mirador, però nosaltres el que veiem és un mar de núvols, tot queda cobert per la boira.

Ens retrobem amb la Marta, que ha pujat pel camí.  Ens apropem a la franja de roca amb unes balmes plenes de forats. Aquesta franja de roca dona nom a la ferrada, la via ferrada de les  Baumes Corcades. Tornem a trobar la paret equipada i a pocs metres ja trobem el rètol que indica el pont nepalí. La Isaura ho té clar, cap amunt! Els demés fem un flanqueig per sota el pont i l’esperem on s’acaba aquest i on es tornen a trobar les dues vies. Comença a plovisquejar!  Al pont hi ha cua per passar. Mentrestant, nosaltres trobem el llibre de registre de la via i deixem constància del nostre pas. Després d’una estona d’espera ja veiem la Isaura que comença a avançar. I en un plis ja és a l’altra costat! les seves paraules: “fa més ‘yuyu’ mentre t’esperes que quan hi ets!”.

Ara ja plou amb més intensitat, tota aquella boira baixa ha pujat i està deixant anar un bon ruixat. Continuem per la franja de roca balmada fins que trobem dues noves possibilitats de via: una que puja i l’altra que baixa, les dues  ben equipades. Tirem avall amb molt de compte, ja que està força mullat. Caminem una miqueta fins a trobar a mà dreta el tram més difícil de la ferrada “ l’esperó de la Tosquera”, el qual deixem pendent per un altra dia que no plogui. Tirem a l’esquerra pel tram més fàcil fins a trobar un pla i per avui ja hem acabat; continua plovent i decidim baixar per la pista asfaltada que ens porta fins al pàrking. Però la via no s’ha acabat, més amunt queda l’últim tram de la ferrada el qual condueix al turó del Puigsagordí (972 mts.) i que també quedarà pendent per la pròxima ocasió.

I per finalitzar la nostra aventura un bon dinar al restaurant “Les Brases” (Centelles); una bona escudella amb pilota que ens refarà de la mullena, i una molt bona companyia.

Gràcies a tots.

Escrit per: Anna Graell

 

Volta al Priorat

Volta al Priorat amb Btt

Dimecres 9 de Novembre, tres privilegiats, el Jordi Simó, el Jordi Serra i el Xavi Bigordà marxem a les 7h del matí cap a Porrera (Priorat) per fer una ruta en btt. La ruta l’hem baixat de wikiloc, així que no sabem amb què ens trobarem.

Després d’esmorzar un entrepà al Cafè Antic de Porrera, on el Lluís Llach hi passa estones de tertúlia, i amb una temperatura ideal per anar amb bici, comencem a pedalar. El primer tram fins a Torroja del Priorat transcorre per una carretera sense trànsit, amb unes pendents que ens fan entrar ràpidament en calor. Les vistes de les vinyes a banda i banda de la carretera són espectaculars amb els colors típics de les fulles a la tardor. Un cop passat el petit poble de Torroja agafem una pista que ens porta fins a Escaladei, on en un magnífic enclavament al peu del Montsant hi ha les ruïnes de la Cartoixa.
Un cop fetes les fotos de rigor, de treure’ns roba i d’hidratar-nos una mica continuem per una pista que s’enfila força fins a Morera de Montsant, així que cadascú agafa el seu ritme (el del Jordi Serra una mica més alt que el nostre….) i paciència que són uns quants quilòmetres! Una vegada a dalt, i després de despistar-nos una mica del gps, agafem una pista de baixada (ja era hora!!) en direcció Arbolí. A l’arribar al poble, i després de fer un altre bon tros de pujada busquem una font, portem ja gairebé 50 kms i la calor comença a apretar. Per sort la trobem i amb un bon raig d’aigua fresca, que ens refresca i ens fa agafar forces pel tram final.
Ens queden uns 20 kms i sabem que els últims 10 kms són de baixada, així que mentalment ja em penso que això està fet. Però clar, tot no pot ser tan bonic, i el tram fins al Coll d’Alforja a mi personalment se’m fa etern, resseguint una carena amb molts trams amb lleugera pujada però on les cames ja estan tovetes…… I per fi el martiri s’acaba en forma de plàcida baixada, encara que amb un petit error d’orientació, fins a Porrera. Allà, altra vegada al Cafè Antic disfrutem d’un merescut dinar regat amb vi batallador de la terra, on surten noves idees per una propera ruta per la zona amb la flaca……
En resum, 70 kms de btt en bona companyia gaudint d’uns paratges impressionants…..FANTÀSTIC!!!!!!

Escrit per Xavi Bigordà

Mira la galeria d’imatges

Montserratina 2011

 

Són les 8 del matí i ens trobem tots al Padró d’Ullastrell, punt de trobada dels ciclistes del poble, per tal d’assistir a la popular Montserratina, diada especial per tancar la temporada de la bicicleta de carretera.
Aquí estem doncs, l’Oriol Font, el Jordi Simó, el Jose Zazo, el Xavi Bigordà, el Jordi Serra, l’Enric i jo, la Sílvia. Per mi, la primera vegada en assistir a aquesta diada, per ells, un any més seguint la tradició.
Segons la tradició, consisteix en pujar en bicicleta fins a dalt de tot del Monestir de Montserrat, però no per menys, decidim ampliar la ruta i passar primer per Terrassa, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i finalment arribada al Monestir de Montserrat, on després de fer-nos la foto de grup, recollirem el pin commemoratiu de la trobada.
Són centenars o inclús podria dir, milers, els ciclistes que trobarem pujant i baixant del Monestir  gaudint de l’esport que, a tots els que ens trobem aquí, ens apassiona.
Un cop hem fet el descens de Montserrat, com també mana la tradició ciclista, un bon esmorzar per tal de recuperar forces i comentar les “batalletes” que han succeït durant la ruta.
Tornarem doncs passant per Vacarisses, Olesa i després d’alguna que altre batalla… ascens cap al nostre poble per la mítica pujada del Suro que, per a mi, després de més de 80km al ritme d’aquests nois, que ben us asseguro que estan molt forts, última pujada bastant cansada, sort n’he tingut d’algun que altre cop de mà…
Arribada a Ullastrell, 90km que porten les meves cames!!! (89km realment, però sempre queda més maco arrodonir fins als 90km), i de cap  al Casal, on ens esperen les parelles i amics, per tal de fer un bon vermut abans del dinar.
Molt bona ruta, però sobretot,  immillorable companyia.

Escrit per : Sílvia Soriano Foses.

 

Canal del Cavall Bernat

Sortida del Grup de Muntanya Infantil d’Ullastrell a la canal del Cavall Bernat.

Montserrat 10 de setembre del 2011

Aquesta sortida, limitada en número de participants degut a la dificultat i material necessari, mirarem de repetir-la perquè puguin venir els que aquest dissabte no van poder, i en tinguin ganes. Realment val la pena!

A les 8:00 del matí quedàvem al pàrking de les escoles. Tothom puntual. Tot seguit cap a Santa Cecília, on vam deixar els cotxes. A les 09:00 començàvem a caminar, camí de l’arrel amunt. La boira ens amagava l’esvelt monòlit del Cavall Bernat i la paret de Diables. Al cap d’uns tres quarts d’hora, trobarem la canal que baixa del Cavall Bernat, a l’inici més aviat sembla un torrent.

Parada per equipar-nos… arnesos, cascs… I cordada d’infantils : 10 valents i 11 de grans no menys valents!
En aquesta sortida varem tenir el plaer de comptar amb un convidat d’excepció, en Gabriel Portí, que es va cuidar de la canalla de forma impecable. Li vull agrair la seva col·laboració, penso que tothom va quedar encantat. L’animem a muntar una altra sortida quan li vagi bé!

Després d’equipar-nos correctament gairebé tots… Alguna corda de persiana va fer d’arnés improvisat, davant la manca de material… Amunt. La canal puja com un “tiro”. Cauen el metres amb gran velocitat, alguns rocs també! Apareix una corda fixa que ja no deixarem fins dalt del coll. Aquesta fa que la progressió sigui còmode i ràpida. Els nens no callen, els adults sí. La boira va quedant sota nostre i el paisatge s’obre… Damunt nostre tot és vertical. A sota també. I a més distància, veiem perfectament cims prou coneguts per tots: La Mola, el Montcau, Castellsapera… Les vistes són espectaculars, tots embadalits gaudint i de tant en tant s’escolta… PEDRA !!! Algun roc que baixa després de ser mogut per les cordes. Quina por! Els nens pugen “cagant llets”, en Gabriel els puja com un tren, això si, no callen! Ràpidament sortim dalt del coll, on esmorzem impressionats mentre observem l’espectacular paret de Diables que tenim sota nostre.

Des del mateix Cavall Bernat, els records del bon amic Robert Colilles, ens omplen els pensaments. Aquest indret sempre serà seu.

Per tornar vam triar una vertiginosa baixada per una canal paral·lela a la de pujada. Les branques dels arbres ens servien de frens, tot i així els cops de cul es succeïen, i les rialles feien perdre les forces a “algunes”. Curiosament va semblar mes llarga la baixada que la pujada.

Per fi altre vegada al camí de l’arrel i cap als cotxes, no sense parar abans a fer un veure al refugi de Santa Cecília.

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

9a. edició del “UTMB” Ultra Trail del Mont Blanc

El passat 26 d’agost  Ullastrell va estar present a la prova més important del món dins dels ultra trails de muntanya: la 9a. edició del “UTMB” Ultra Trail del Mont Blanc a la població de Chamonix (France). La mítica prova es realitza als alps francesos donant la volta al massís del Mont Blanc de 4.810 metres d’alçada i passant per tres països i quatre regions alpines que són: les 2 Savoies a França, la vall d’Aoste a Italia i la Valais a Suisse.

És èpica pel recorregut que s’ha de realitzar de 166 kilòmetres i 9500 metres de desnivell positiu amb un temps màxim de 46 hores per poder acabar la cursa. El recorregut inicial es va haber de cambiar perquè a la seva part final un tram va patir desprendiments, degut al mal temps del mateix dia de la prova i la variant va fer incrementar el recorregut a 170 kilòmetres i 9700 metres positius; el què va significar ser l’edició més dura de totes les realitzades.

A la sortida, que es va donar el 26 d’agost a les 23.30 hores, hi havien 2.350 corredors representant a 62 països, l’ Ullastrellenc Xavier Mundet va ser la nostra representació. Després de superar la climatologia amb molta pluja desde la sortida i una forta nevada el dissabte al matí, el fred de la nit del dissabte i la calor del diumenge, 1.100 corredors van ser FINISHERS de la mateixa. Cada corredor que arribava a meta era una història i es convertia en un gran moment; el què feia explotar les emocions i que convertís aquesta cursa en la més gran de totes, i dins d’ella Xavier Mundet el 394 amb 39:26:06. Com sempre el nostre corredor va deixar el pavelló ben alt.

El Xavier ens ha comentat: ” Ha sigut una gran experiència, és tan dura i tant exigent que ha quedat grabada a foc al meu cor. Dintre de la cursa he viscut moments de tot tipus: alegria per poder estar a la sortida, ignorància pel què se’m venia a sobre, sobredosis de confiança als primers kilòmetres, “baixón” per les primeres molèsties, cansament conforme passaven els kilòmetres, decepció per la lessió, son per no dormir durant dues nits, explossió de les retines dels paissatges, i com no l’emoció desbordada de l’arribada, tot això per poder ser un FINISHER”.
Des d’aquí vull donar les gràcies a les persones que em van acompanyar i que van estar al meu cantó, animant, ajudant i seguint-me durant tota la prova. Ells també porten una part del meu FINISHER a dintre seu, ells són: la meva dona Mónica Moreno i els meus amics Mònica Miguel, Pepa Montes, Sílvia Soriano, Martí Sucarrats, Oriol Font i Xavi Bigordà.

Escrit per : Xavi Mundet

3ª Edició Pujada a Serra-Seca

 

3ª Edició Pujada a Serra-Seca.

Dissabte 16/07/11 uns quants flipats per la bici ens llevem a les sis del matí per anar fins a Solsona a fer una volteta pel Solsonès.

A les 8 del matí ja som a Solsona, ens mengem un entrepà que ens hem portat fet de casa, tot i que hi ha qui això de menjar-se un sanwich no l’hi agrada gaire.

Però bé, després de fer un cafetó sortim la colla dels “naranjitos” cap al port de Serra-Seca. Fem uns kms. planets i de baixada arribant al Pont del Clop, ens agrupem tots, i comença la festa, tothom busca la seva posició per fer la pujada al port de Serra-Seca de 1ª categoria. I mentre pujes i vas veient el nom d´un tal Contador escrit al terra, penses “ Collons com puja! “, però els  d´Ullastrell no ens arruguem fàcilment i de mica en mica ens plantem tots a dalt.

Fem la foto de grup al monument que hi ha en honor al Tour de França que hi va

passar fa tres anys, després sortim en direcció a Coll de Jou. També ens acompanya el Curro que, a part de portar-nos els paquets, va fent unes fotos xulíssimes!!!

La pujada fins a Coll de Jou no és molt dura, però a algú l’hi agafa una mica per sorpresa i se l’hi fa bastant llarga.

Desprès de Coll de Jou els especialistes en descens agafen posició i avall cap a Sant Llorenç dels Morunys. Baixada llarga i rapidíssima, travessem Sant Llorenç  fem un trosset arran del pantà de la Llosa del Cavall i tornada a Solsona.

Ens plantem a Solsona amb 84 kms. a les cames, fem una cerveseta i avall cap al poble que ens esperen les famílies i una fideuà a la piscina que ens serveix per acabar un dia rodó.

Salut i Pedals!

Escrit per : Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges

Entre vinyes

El passat 28 de maig es va dur a terme la I sortida en BTT entre Ullastrell i Sant Salvador.

A 1/4 de 7 del matí el Jordi Simó, el Laurent Pellois, l’Esteve Palet i l’Edu Giménez ens vam trobar a la Peça per començar la nostra ruta cap a la platja de Sant Salvador.
La ruta va començar bé, tot i que el corriol del cementiri amb les últimes plujes estava força brut (Litus, a veure si li fots una bona neteja collons!!). Vam arribar a Martorell baixant per Can Puig, i des d’allà vam posar rumb cap a Sant Sadurní d’Anoia.  Aquets primers 26 km van ser molt suaus. A mesura que ens apropàvem a la ciutat del cava, el paissatge s’anava tenyint del verd intens de les fulles de les vinyes.
Un cop a Sant Sadurní, la següent etapa ens portaria a Sta. Margarida i els Monjos. He de dir que tot i que la ruta anava en gran part del seu recorregut a la vora de la AP-7, allà a on arribava la vista tot eren vinyes. Espectacular!!
Eren les 10 del matí quan arribàvem a Sta. Margarida i els Monjos. Veient el bon ritme que portàvem (ja haviem fet 48 kms dels 73 totals), per unanimitat es va decidir entaular-nos per fer un petit àpat. Entre queixalada i queixalada vam trucar a les dones per dir-lis que ja anaven tard, doncs a molt estirar no ens quedava més d’1h i mitja per arribar. Per variar i sent fidels als costums ullastrellencs, la 2ª part de “l’expedició” portava mitja hora de retard.
Un cop esmorzats i ja amb les forces renovades, ens vam posar en marxa per completar l’última part del recorregut. Des de Sta. Margarida vam anar cap a l’Arboç i des de l’Arboç cap a El Vendrell. Un cop a El Vendrell vam fer l’últim sprint fins a arribar a Sant Salvador, destí final de la nostra petita aventura, entre vinyes.
Ja per acabar trobada amb les famílies, “foto finish” i com que ho vam fer molt bé, fideuà, arrós negre, una mariscada i bon beure per acompanyar (era un presagi del que ens esperava a la nit per la champions…).
En resum, vam passar una bona estona, tan fent el recorregut (molt assequible per tothom), com dinant amb les notres famílies. Fins a la propera.

Salut i pedals.

Escrit per : Eduard Giménez.